El rostre humà d'Europa

“Grècia ensenya humanitat. És el rostre humà d'Europa, no les imatges dels que peguen refugiats a les fronteres d'Hongria.” Paraules tendres del primer ministre de Grècia, Alexis Tsipras, pronunciades l'octubre passat al Parlament hel·lè, que contrasten amb els ferris plens de refugiats expulsats cap a Turquia. Syriza va votar fa uns dies a favor de l'activació del pla de Brussel·les i Ankara que permet foragitar els refugiats. Potser era naïf pensar que aquest cop Tsipras no cediria a la pressió d'Europa, que no podia caure més avall, que Syriza podria expiar els pecats de la crisi del deute. Però no, Grècia diu als refugiats “d'entrada, no”, com al referèndum de l'OTAN a Espanya. De sortida, sí.

El ministre grec del ram s'agafa a la “via legal per a l'arribada de refugiats” que persegueix el pla turcoeurpoeu. En tant que refugiats se'ls ha d'acollir sí o sí. Barrejar entrada legal i refugiats és pervers, encara més tenint en compte que el nombre de demandants d'asil que entren legalment és molt inferior al d'expulsats. L'u per u no funciona. A qui li importa la legalitat quan es fuig d'una guerra? Qui pot voler tornar a l'Iraq havent fugit d'Estat Islàmic i havent pagat a màfies per fer el camí invers? “Per què els anomenen refugiats si els estan negant el refugi?”, interrogava ahir Alberto Garzón a Mariano Rajoy, una pregunta que fem extensiva a Tsipras. I els enviem a Turquia, un país que inspira tanta confiança a la UE que fa més d'una dècada que és candidat a l'ingrés. Volem que se n'ocupi Ankara, tot i els advertiments d'ONG sobre les seves devolucions en calent a Síria, tot i el mercadeig a què ha sotmès els refugiats, tot i el seu paper com a mínim dubtós en el creixement del problema gihadista.

“Comença la desfilada amb grups formats per unes quantes persones, ancians, dones, nens, que arriben extenuats pel cansament, tenen molt fred i molta gana; els rostres esquàlids demostren clarament els terribles patiments que han suportat.” No és Idomeni, no és Lesbos, és Prats de Molló el 1939, segons El document de Prats, l'informe de l'ajuntament que relata l'acollida dels veïns als exiliats. “En un rampell sublim d'humanitat amb una abnegació digna de tots els elogis, s'afanyen a fer tots els preparatius per allotjar-los i alimentar-los.” Aquell era el rostre humà d'Europa.