Colonització involuntària

Tornem-hi amb el Manifest de la Llengua Catalana –o com es digui– del qual parlàvem ahir. Un dels paràgrafs conté una expressió que ha disgustat de manera acusada els que són contraris a la totalitat del document. És la que es troba al final d'aquest tall: “El règim dictatorial del general Franco va completar tanmateix en dues generacions aquest procés de bilingüització forçosa mitjançant la repressió politicojurídica de l'ús del català, l'ensenyament obligatori i l'extensió dels nous mitjans de comunicació, tots dos absolutament en castellà, i la utilització d'una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística”. (El subratllat és meu, com diuen els erudits i a mi em fa il·lusió usar per primera vegada a la vida.) La introducció pal·liativa de la paraula “involuntari” no ha servit per calmar els ànims. Tampoc que de la “colonització” i de la “utilització de la immigració” els redactors del document en responsabilitzin el general Franco. Parlar de “colonització lingüística” per “involuntària” que sigui, ha estat qualificat de “delirant”, “etnicista”, “xenòfob”, “contrari a la tradició catalanista”... Quina obsessió amb la tradició, els més moderns de la colla. Com si el catalanisme no es pogués afaitar mai més el bigoti de Valentí Almirall. De fet, el van anar rasurant, per parlar només de l'època de la transició, el PSC, amb Marta Mata, i Convergència. I sobretot el PSUC, des d'abans de la mort de Franco. “Dues llengües, un sol poble.” Ara els del manifest troben que passats els anys una de les dues, la catalana, està en perill d'extinció i conviden a reforçar-la. Com? Ja vaig dir ahir que el text no acaba de quedar clar per un excés de prudència.

Però mirin què em trobo repassant la premsa de 1983, vuit anys després de la mort de Franco. Parla Leopoldo Calvo Sotelo, president del govern espanyol: “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta.” I ell mateix, més tard: “”La jugada maestra para nuestros intereses fue llenar Cataluña y Valencia de españoles”. Ho van publicar els diaris que ara s'exclamen, però es veu que no ho recorden. Mira si era “voluntariós” i “lingüísticament colonitzador”, el successor de Suárez... Més que Franco? Ho pregunto a un “colon”: “Sigui com sigui no se'n van sortir i molts ens hem apuntat a la independència.” Això no assegura la supervivència del català però hi pot ajudar. I ara que els crítics amb el manifest ja s'han desfogat, què farien perquè el català que tant valoren i aprecien juntament amb el castellà no desaparegués? Ens ho poden dir en castellà, que l'entenem, valorem i apreciem.