Primavera política

La primavera política ve carregada de dubtes difícils de dissipar. Qui està fallant: en Mariano Rajoy no havent-se presentat a la investidura?, en Pedro Sánchez intentant arribar a La Moncloa a qualsevol preu?, l'Albert Rivera no oferint al Partit Popular l'oportunitat de negociar?, en Pablo Iglesias consultant les bases?, els altres líders fent de convidats de pedra? Qui falla? Tots, perquè el més calent és a l'aigüera després de quatre mesos de negociacions en què encara no hi ha acord.

Políticament, els grecs d'ara no són bons exemples. Però el dia següent al de les eleccions, el nou Parlament és constituït i l'endemà és nomenat el nou govern provinent del que han votat els ciutadans. Malgrat tot, encara crec que en els pròxims dies s'obrirà la llum i no s'hauran de repetir unes eleccions en què tot indica que podria sortir el mateix resultat.

Els més optimistes de cada partit polític creuen que es podria reforçar una mica el Partit Popular (amb un increment de dos o tres diputats). També incrementaria els resultats Ciutadans (creuen que augmentarien de tres a cinc parlamentaris). En el cas dels socialistes serien dos diputats més. Pel que fa a Podemos, sembla que en baixaria cinc. Tot això és el que consideren els més optimistes després de tantes hores i dies de negociacions.

És a dir, en cas d'haver-hi eleccions el més positiu seria que la classe política es podria adonar que els ciutadans del carrer no són idiotes i que majoritàriament votarien el mateix que el 20 de desembre i les variacions vindrien donades per un descens de la participació. És a dir, tot plegat una gran pèrdua de temps per gastar en va les energies.