opinió
El parlar de Palafrugell
L'argot del món taper, de la pagesia i de la pesca van confluir per cristal·litzar en un corpus lexicogràfic esbatanat
El lèxic popular de la llengua catalana és tan ric i divers que a cada poble, vila o ciutat de la nostra pàtria es podria fer un recull de la seva manera de parlar. A vegades les diferències són ben subtils i mínimes, però sempre s'hi troba el regust del tarannà propi. El diccionari que ha confegit un grup de lletraferits de Palafrugell n'és un exemple ben viu. S'apleguen en un llibre que han anomenat Coses sentides les paraules, els modismes i les frases fetes que s'atribueixen a la manera d'expressar-se dels palafrugellencs. Naturalment un nombre important dels mots que s'hi recullen també es fan servir en altres llocs propers, ja que el llenguatge no queda mai tancat dins d'unes muralles sinó que viatja amb la gent i es fàcil que els pobles veïns el comparteixin.
No és cap secret que a la Vila del Peix Fregit s'hi parla el català oriental en la modalitat empordanesa. Tot i això hi ha hagut factors culturals històrics que han modelat els particularismes. L'argot del món taper, de la pagesia i de la pesca van confluir per cristal·litzar en un corpus lexicogràfic esbatanat. La influència de la llengua francesa va ser molt notable a tot l'Empordà amb l'arribada al segle XVII d'emigració occitana. Des de la ratlla de França fins al rodal de Palafrugell la gent gran utilitza el verb ser en lloc de l'haver. Vg. «Som anat a cal metge», «sóc sentit un rossinyol». I mots com carrota, trefí o tirabuixó són corrents en la parla quotidiana. Les mongetes tendres les anomenem «fesolines»; la coïssor de la gargamella, «rotija», i de regatejar en diem «massicar». Ens mengem lletres o les tergiversem. Diem «nareta», «siglantana» o «junei». Acabem els verbs conjugats en primera persona d'indicatiu amb una «t» palatal que enamora: «Ja arribot» o bé «m'hi parot». Els més vells de la comunitat i especialment les famílies de pescadors del coster encara salen. Usen l'article determinat amb la lletra «s» en lloc de «l». Vg. «es noi» i «sa cadira». Compartim amb altres llocs el fenomen del ieisme, és a dir convertir la «ll» en «i». Vg. «ais», «paia» o «ui».
Aquesta tasca recopiladora està dedicada a la gent que estima la llengua dels seus pares i produeix l'efecte d'esdevenir una deixa immaterial, de valor incalculable, per als nostres fills.
