Don Mario

Tothom que vulgui entendre com ha funcionat de debò l'Estat espanyol durant la suposada esplendidesa democràtica i econòmica dels anys vuitanta i noranta, en farà prou llegint el llibre autobiogràfic de Mario Conde: Memorias de un preso. Que el llibre més brillant del banquer més fulgurant acabi essent el relat novel·lat de la seva estada a l'hotel dels pobres és la metàfora perfecta del cul-de-sac d'un sistema polític i financer que per rehabilitar-se s'hauria d'asseure a si mateix al banc dels acusats. El llibre del banquer que ballava sevillanes és tota una exhibició impúdica de la capacitat que tenen els poderosos de mantenir els seus privilegis fins i tot a la garjola. Ben mirat, res de nou si no fos perquè el personatge ho explica desinhibidament en primera persona i revela que, ja des del primer dia de la condemna, els altres presos se li adreçaven anomenant-lo respectuosament “Don Mario”. Ahir Conde va tornar a rebre la visita de la Guàrdia Civil, ara acusat de blanqueig de diners, i a l'altra banda de les reixes ja deuen fer cua els futurs companys de cel·la disposats a besar-li la mà. L'home que conqueria cadires als consells d'administració va fracassar el 2012 en l'intent d'aconseguir un escó al Parlament de Galícia, la cadira definitiva si persegueixes la glòria política després de perdre la bona estrella en els negocis. Aleshores Conde, l'aspirant a polític professional, va apuntar-se a l'exercici fàcil d'atacar el nacionalisme català en defensa de la tribulada pàtria espanyola. I aquí el tenim ara, el defensor de la pàtria acusat de repatriar diners amagats a Suïssa, el tertulià que es blanquejava les dents per anar als platós, presumptament implicat en una trama que blanquejava diners. Tot just la setmana passada Conde sortia a la tele per defensar l'existència dels paradisos fiscals i proposar que l'Estat espanyol creés el seu de propi a les illes Canàries. Ignorava que dies després la seva detenció serviria per fer ombra a l'escàndol que vincula el ministre d'Indústria José Manuel Soria amb els papers de Panamà. Soria, fill de Las Palmas.