Ferides innocents

Com quasi sempre, tens pressa. Engegues el motor i t'hi fixes molt sortint de la plaça de pàrquing que tens assignada. Marxa enrere vigilant pel retrovisor que les distàncies siguin les necessàries per no tocar enlloc. Quan ja et sents en la mesura segura poses primera i dónes gas girant el volant i, en aquell just moment, sents un conegut i maleït soroll que no hauries volgut sentir. Una fressa de fricció que inclús físicament fa mal. No entens com pot haver passat que, en el darrer moment, la columna que tens perfectament ubicada i dimensionada s'hagi mogut, eixamplat i acostat amb molt mala intenció i de males maneres fins a ratllar-te el cotxe. Mentre surts del garatge (no has tingut ni esma per mirar la ferida) vas fent-te suposicions de l'envergadura del desastre.

Agafes l'autopista i un soroll insistent fa que t'hagis d'aturar en una gasolinera i surtis a veure la magnitud de la catàstrofe. Buf! Déu n'hi do! Neguitosa (tens pressa; has ratllat el cotxe i la ratllada és grossa...) demanes al senyor morrut de la gasolinera un drap humit per intentar minimitzar la ferida. No hi ha res a fer: necessitaràs un planxista sí o sí.

No sé a vostès, però quan tinc un d'aquests “accidents” sempre em queda la incòmoda sensació d'haver fet una malifeta. Però, no! Ara ja sé que no només es tracta d'un acte imprudent no voluntari sinó que, en realitat, el que passa és que, inexplicablement, les columnes es mouen, les pilones apareixen del no-res i els pàrquings es fan estrets quan passes per la barrera...