Girona al Dragon Khan

Girona viatja, des de principis d'any, en el primer vagó d'una mena de Dragon Khan de les emocions. La cosa va començar a agafar velocitat quan l'alcalde Carles Puigdemont va ser l'escollit per ocupar la presidència de la Generalitat. L'eufòria es desferma entre els gironins. És aquell moment en què encares la primera pujada de la muntanya russa, que comences a sentir aquell so de l'engranatge, com es va acoblant perfectament, lentament, i va pujant, i pujant, i tothom crida perquè sap que vindrà alguna cosa espectacular, emocionant. Fins i tot els més valents s'atreveixen a aixecar els braços: “Sense mans!” I arribes al capdamunt i comença el vertigen. La substitució a l'alcaldia amb Albert Ballesta es converteix en un vodevil amb mal acabar. Dalt del vagó, comences a tenir la impressió que pujar-hi ha estat una mala idea, la cosa s'envalenteix, agafa massa velocitat, et dirigeixes cap al terra i sembla que res ho pugui aturar, t'aferres fort i t'encomanes a qui faci falta. Però arribes a baix i encares la part del trajecte més tranquil, en què no hi ha giragonses, pots recuperar l'aire i gairebé l'ànima, i fins i tot et permets el luxe de gaudir del paisatge. Marta Madrenas és escollida alcaldessa i, amb el pacte amb el PSC, la ciutat sembla recuperar la tranquil·litat i fins i tot una anhelada monotonia.

Però quan puges al Dragon Khan no hi ha gaire temps per a la tranquil·litat. Les emocions fortes succeeixen quan menys ho esperes i no tarden a arribar. Si la política municipal ens ha servit uns quants tombs, ara les emocions en les porta l'estrena de la nova temporada de Joc de trons. La ciutat torna a encarar la pujada, emocionada, i vol que hi hagi unes quantes giragonses que facin fluir l'adrenalina pel cos a tot drap. Ahir es va posar en servei el sistema telemàtic per accedir a les entrades gratuïtes per veure des del Teatre Municipal el primer episodi i el web es va col·lapsar. Cues a l'Ajuntament de Girona, alguna queixa pel servei i una ràpida –i necessària– improvisació per part del consistori per no prendre mal. Per als ignorants en Joc de trons, pot semblar que se'n fa un gra massa, fins i tot que és una bogeria. Però el cert és que l'aparició de Girona en aquesta sèrie de culte s'ha convertit en tot un esdeveniment que cal aprofitar. No pujar en aquesta muntanya russa seria de covards. De fet, les giragonses que ens ofereix seran molt més agraïdes que les que hem viscut en el primer tram de l'any.