Hisenda

No, Hisenda no som tots. Ni és de tots, ni és per a tots. Quan hi ha qui fa anar els milions a cabassos d'un cantó a l'altre, la ciutadania es disposa que la retratin amb la renda a la mà, quan s'inicia el període ordinari de passar comptes. La publicitat real no enganya: Hisenda no és de tots.

El meu nom no el trobareu en cap llista de Panamà i ni tan sols disposo de quantitats tan sucoses per tenir temptacions exportadores, tot i que ara, segons ha explicat el ministre Rafael Catalá, hi ha països que han deixat de ser paradisos i s'han convertit en llocs de “fiscalitat diferent”. I els mitjans parlen de quantitats astronòmiques associades a noms populars, mentre l'administració estatal està en fallida.

Res ajuda el senyor Montoro, quan està estrenyent el coll a les comunitats autònomes i ha de promocionar la bona gestió de la declaració de renda i a la vegada ha de compartir taula ministerial, en funcions, amb persones presumptament lligades a “fiscalitats diferents” o un expresident que amaga el volum de la seva cartera.

És veritat que avui les llistes de defraudadors, reals i/o presumptes, circulen ràpidament i fins s'arriben a escriure noms de la casa reial, tot i que l'innombrable segueix gaudint de blindatge. Però el pes dels negocis opacs i de les gestions fraudulentes és superior al que pot suportar una ciutadania que passa moments econòmicament difícils, amb un sac d'atur a vessar i una precarietat galopant, i a la qual encara s'exigeix que sigui honesta i veraç en la seva declaració de renda.