Elogi del drac

Sense el drac no hi ha cova per alliberar, ni avenc insondable per descobrir, ni negror pregona per trepitjar. Sense el drac s'esvaeix el gran misteri, s'esllangueix el vertigen, es volatilitza l'abisme, el buit s'omple, el pou cicatritza.

Sense el drac la mort es fa balancí, la vida esdevé un fil sense nus i el camí de l'aigua s'abeura a la font. Sense el drac, la llana no fa abric, que fa nosa. Sense sofre, l'aire fa tuf de puresa balba. Sense el bram maliciós, el crit d'esglai muda a tararí, tararà, tararú.

Quan decidiu entrar en una altra llegenda de dracs i princeses –oh senyor, cavaller Sant Jordi!– quan esperoneu el corser a la carrera folla i llenceu l'arma redemptora contra la fera, apunteu millor. No cal encertar el ferro feridor al cor calent de la bèstia. No cal que el drac mori. No ens deixeu orfes de por.

Que a la senyora por se la combat sense llances, amb el coneixement, a través dels camins de la lletra impresa. Arribats a aquest punt, la cosa esdevé simple: Glòria al drac! Glòria als llibres!