Regeneració

Hi ha coses pitjors que un corrupte. Un il·luminat, per exemple. Perquè el corrupte és covard i l'il·luminat rebenta d'audàcia. El corrupte sempre fa mal. L'il·luminat sovint fa sang. Quan la república de Weimar es va descompondre al començament de la dècada dels trenta la van substituir Adolf Hitler i els nacionalsocialistes. Visca la il·luminació! El recanvi no va ser cap ganga. I encara hi ha més coses pitjors que un corrupte. Altres corruptes disfressats de regeneracionisme intransigent. Són els que donen lliçons altíssimes de moral, els que escaliven “els polítics” i identifiquen la política, o l'altra política, la que no fan ells, amb el mal, i perpetren la mateixa o més maldat encara. Durant anys a Espanya ha calgut aguantar uns senyors que escopien fel negre des de la trona contra partits i institucions. Contra “el sistema”. Ràpidament va quedar clar de quin color venien. Les connexions amb l'extrema dreta d'entitats “regeneracionistes” com Ausbanc o Manos Limpias es van fer evidents des del primer moment. I malgrat això, també l'esquerra els aplaudia quan les víctimes li convenien. Ara s'ha sabut que darrere tanta fúria i tanta netedat no només hi havia el franquisme habitual sinó també l'enganyifa i la martingala. Els presidents de les dues presumptes entitats han estat detinguts per haver articulat una xarxa criminal que propiciava “l'extorsió, el frau contra l'erari, la falsedat documental i el frau en subvencions”. Qui els subvencionava, per cert? Pitjor que corruptes.