l'apunt

Víctimes

Sóc dels que pensen que, vistos els nostres drets nacionals, els catalans tenim prou arguments per, de tant en tant, fer-nos les víctimes. Però em sembla una mala pràctica quan l'hem convertida en estratègia de país i no com a queixa o lament puntual. Per això em fa posar els pèls de punta sentir Artur Mas fent les comparacions que feia dijous a la nit. El líder de CiU va comparar les crítiques que s'estan fent aquests dies a la coalició pels convenis de la Fundació Trias Fargas amb el Palau de Millet amb el cas de Banca Catalana. «Allò va ser duríssim (...) i ara estem en una situació equivalent.» Mas es fa la víctima i a mi em sembla que aquesta és una mala estratègia. Malament rai quan comences a parlar de complots i veus atacs i fantasmes arreu. Que el tripartit s'està abonant contra CiU? Que fan servir tots els mecanismes haguts i per haver per burxar-los la ferida? És evident. Però fer-se la víctima, ja ho hem vist amb els anys, no porta enlloc. La política és un joc brut, senyor Mas, no li ho descobriré pas jo. I ja se sap: si no vols pols, no vagis a l'era.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.