Keep calm
Plaça de bous
Aquest dissabte Acció Cultural del País Valencià recupera la plaça de bous
de València, amb un concert multitudinari que retrà homenatge a tanta i tanta gent que durant dues dècades van fer de la cultura la primera barricada contra el govern del PP. L'èxit de la celebració ha estat tal que les entrades es van esgotar quan faltava una setmana i els organitzadors només en reserven un tant per cent petit per vendre-les encara a les taquilles del recinte el mateix dia.
Aquest concert, en el qual participaran fins a cinquanta músics i grups, de fet recupera el que va prohibir la Diputació aleshores en mans del PP ja fa dues dècades. Des de la transició la plaça de bous havia estat un símbol de les concentracions nacionalistes. El PP va impedir mentre va durar el seu règim que pogueren continuar, aplicant una lògica insòlita però no desconeguda: consideraven que allò, l'edifici, no era de tots els ciutadans sinó només d'ells. La recuperació del dret a manifestar-se allí és, per tant, una bona notícia. Però al final de tot, és només una part de la notícia.
Perquè el que és substancial és que aquesta mobilització, un any després de la formació del govern PSOE-Compromís, posarà per primera vegada sobre la taula la inquietud que sectors molt amplis de la societat valenciana tenen sobre el programa d'aquest govern. Evidentment que és un govern apreciat i estimat –veníem de vint anys del govern del PP i només perdre'ls de vista ja ha estat un alliberament–. Però en temes nacionals la veritat és que el seu recorregut ha estat més aviat insuficient.
El govern de les Illes ha recuperat el requisit lingüístic per als funcionaris, ha posat fi al desgavell sobre l'autoritat normativa, ha canviat IB3 i ha recuperat la reciprocitat amb TV3. Al País Valencià res d'això és una realitat encara. I un sector de la ciutadania considera que és l'hora de parlar-ne. Aquest és el sentit real i profund de la concentració de dissabte.