21 graus

Ningú no suporta quedar amarat, suar, que les aixelles esdevinguin sobreeixidors. I, encara menys, tenir algú al costat amb olors corporals desconegudes i desagradables. Si, per un cas, algú ho troba agradable, millor per ell, però que no se m'acosti. Quan es gira un xic de fred, els espais públics tancats esdevenen llocs insuportables, diria que abominables. Els autobusos porten la calefacció engegada el primer dia que els xofers senten l'aire de l'oreneta. Als pobres conductors d'autobús no els agrada anar engavanyats, prefereixen una camisa, poseu-hi també una samarreta i un suet. I apa. Els viatgers que han de fer cinc minuts de viatge, que es despullin. Voldrien resistir sense treure's l'anorac i l'abrigall que duguin posat, però encara no fa mig minut que han tancat les portes que ja comencen a suar com truges en zel. Veuràs, els pobres conductors d'autobús no es poden pas posar cap folre polar ni cap armilla tèrmica, perquè, pobrots, no mereixen pas anar engavanyats. I si per un cas algú els hi obliga, no patiu, si no munten una vaga protestaran per reclamar que es respectin els seus drets laborals. No hi ha dret. Et queixes i t'engeguen. Tinc la sensació que per molts treballadors de serveis d'atenció al públic, encara que siguin establiments privats, l'atenció al públic no és pas prevalent. Vull dir que no hi ha vocació de servei de molts empleats. Fixeu-vos que dic molts i que no dic ni tots ni la majoria, perquè no sigui dit que assenyalo. El que passa és que tinc mala sort: agafo l'autobús quan hi ha el conductor més maleducat amb els usuaris, entro a l'oficina bancària o de l'administració on hi ha persones fredelugues i presumides, que no troben jersei per posar-se a sobre, i tinc uns governants que no tenen valor de fer quadrar els funcionaris i que són incapaços de fer-los veure que són servidors de ciutadans i de fer una política energètica en els espais on ofereixen serveis.

I a l'estiu, al revés: tots glaçats.