Passi el que passi al Congrés dels Diputats, el dia 2 de maig –oigo, patria, tu aflicción– el Regne d'Espanya passarà a ser un ectoplasma. Durant els propers dies, setmanes i, possiblement, mesos, no sabrem del cert quins seran els mèdiums dels quals emanarà la substància vaporosa, però Espanya serà només això, un ectoplasma sense cos tangible, sotmesa als poders fàctics i a l'aparell de l'Estat. La ciutadania és un concepte inexistent en l'espiritisme espanyol.

Encara ens quedarà, molt segurament, un temps de gobierno en funciones, o potser tindrem un gobierno de vés a saber qui o què, però per nosaltres les coses no canviaran. L'únic partit espanyol que defensa un referèndum per a Catalunya no el podrà fer efectiu, lasciate ogni speranza.

Passi el que passi, hem de tenir clar que el desgavell espanyol s'ha produït –encara que no es reconegui– pel camí cap a la independència encetat a Catalunya. De moment, no ens enganyem, només es perceben moviments de plaques tectòniques. Els nostres electes imputats i per imputar; la tramesa, cada divendres després del Consell de Ministres, de qualsevol paper català al Tribunal Constitucional, és només un joc. El tsunami encara no ha començat a insinuar-se.

Aprofitem l'avinentesa, per navegar ràpidament cap a la desconnexió. Hem d'exigir al govern i al Parlament que compleixin el full de ruta aprovat el 9 de novembre en tots els aspectes, en tots els punts, sense subterfugis. Hem de comprendre, també, que potser no es poden donar totes les explicacions del que s'està fent. Però la ciutadania ha de vigilar que no es faci un pas enrere, que no es busquin excuses per no avançar en tots els fronts. En aquest moment preconstituent hem d'encetar el debat sobre com volem ser –el què ja ho sabem: una república independent–. No podem admetre que ningú ens digui que “ara no és el moment”. Ara, precisament, és el moment de tots els debats possibles, i tots els debats són necessaris. Som nosaltres, el poble, els qui hem de definir les línies mestres del que serà la Constitució del nou Estat.

Els vaixells han salpat i naveguem a mar oberta. Diuen els experts que l'única manera de salvar-se d'un tsunami és ser a l'epicentre, en el moment que comença, abans que no es generin les onades destructores. Naveguem plegats, doncs, al voltant dels nostres vaixells insígnia –el govern, el Parlament, els electes municipals– acompanyant els grans pailebots de la societat civil amb totes les nostres barques petites, siguin llaguts o patins del Maresme. Siguem exigents i operatius, ajudem-los a viatjar fins al centre del tsunami. I llavors guanyarem, perquè cap onada no ens podrà destruir.