Votar i votar fins encertar

La política no pot dir als ciutadans que s'han equivocat. El lament és de Patxi López, el president del Congrés més efímer de la democràcia, en retornar de La Zarzuela i comprovar que el rei Felip VI es resignava a repetir les eleccions el 26 de juny. El votant no ha de patir: cap candidat és tan temerari per anar a la seva llar i dir-li que es va equivocar el 20-D. Però l'adagi segons el qual el poble sempre té raó –com “el client sempre té raó” dels cartells dels bars– serà examinat el 26 de juny. A Espanya no s'ha votat mai en unes eleccions generals dues vegades tan seguides. Si el poble va tenir raó i va encertar el 20 de desembre, el 26 de juny tornarà a tenir raó i a encertar? Tractant-se de dos encerts populars tan pròxims en el temps, les urnes del 26 de juny haurien de reflectir el mateix resultat? A priori el votant no pot castigar ara una gestió perquè Mariano Rajoy ha presidit un govern en funcions i amb el BOE en serveis mínims, i Pedro Sánchez no només no ha fet oposició, sinó que s'ha ofert com el presidenciable del rei Felip VI. I si el resultat del 26-J fos una convulsió respecte el del 20-D? És possible encertar corregint un encert?

Si el votant comença ara ja a sentir el pes de la responsabilitat d'haver d'encertar de nou tan aviat, però, tampoc no ha de patir: els líders sempre estan oberts a traduir l'encert. Albert Rivera, per exemple, va traduir que els votants donaven el triomf a Rajoy i a ell el quart lloc per investir un tecnòcrata del gust de C's i no votat per ningú. Sánchez, alhora, va traduir que si el PP guanyava amb set milions i mig de vots el que volia el votant era enviar el triomfant PP a l'oposició i que el líder del PSOE amb el pitjor resultat des del 1977 pactés amb “les Noves Generacions del PP” (Sánchez dixit) un acord de govern, perquè 131 escons podien ser majoria en un Congrés de 350 en contra de l'aritmètica. Com deia Bernard Shaw, la democràcia és el procés que garanteix que no siguem governats millor del que ens mereixem.