Desclot
La gran Chacón
Carme Chacón va solta i sola. Tot un caràcter. No debades repartia medalles i sancions castrenses embarassada. I l'exèrcit es va quadrar. Recordeu Agustina d'Aragó!, que deien. Carme Chacón ha estat habitualment un destorb útil, aprofitat tant pel PSC com pel PSOE. L'exministra juga fort. És a dir, sempre, des que va poder, allà al començament del 2000, ha jugat al PSOE. I va ser al PSOE on va perdre la secretaria general contra Alfredo Pérez Rubalcaba per 22 vots. Una jugada en què Felipe González i Alfonso Guerra van fer el darrer bram de mamut. Per ara. De més madures reverdeixen. És la tercera vegada que Chacón s'enretira. Potser és la darrera. O no. Amb el PSOE no se sap mai. En tot cas, el PSC s'ha quedat amb un pam de nas. I en mans de Carles Martí, que no s'estimen. L'executiva socialista d'aquest cap de setmana haurà de decidir si es decanten per un candidat, que hauria d'avalar el consell nacional, o per primàries. Per evitar-se el tràngol Martí, sempre poden apel·lar a l'extravagància de la situació espanyola. Senyora Chacón, aquestes coses no es fan amb els amics. O examics. De tot l'episodi la part que crida més l'atenció és l'explicació. El “relat”, en llenguatge floral. Per què se'n va l'exministra? “Per qüestions polítiques irrellevants que no vull explicar.” Si són polítiques, s'han d'explicar. Si són irrellevants, no se n'hauria d'anar. La política espanyola s'ha convertit en un pas de comèdia. La catalana mira d'aproximar-se al sainet. Que ens és més propi.