La recorden?

Era un vespre de maig del 2014. Cabellera rossa sobre les espatlles i ulleres amb muntura groga recolzades sobre la punteta del nas. Aspecte despistat i poca traça en la lectura de les seves intervencions. Teresa Giménez Barbat, antropòloga i autora d'obres tan imprescindibles com Polvo de estrellas o Citileaks, los españolistas de la Plaza Real, debutava en un debat polític a TV3. Hi representava UPyD, el partit de Rosa Díez, avui desaparegut dins de la paperera de la història.

Aquell vespre, Mònica Terribas i Ariadna Oltra van moderar les opinions de candidats com Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa o Ernest Urtasun. Cap d'ells, però, va ser el protagonista de la nit. Aquest honor va recaure en Giménez Barbat, sobretot a causa dels seus abundants errors, de les contínues incorreccions gramaticals i d'unes opinions tan al·lucinants que semblaven fetes per la parella de ball de Marianico el Corto. Tan gran va ser la commoció que al cap d'uns minuts l'etiqueta #senyoraUPyD va ser trending topic mundial a Twitter, mentre un compte fals en aquesta xarxa quadruplicava en poques hores el nombre de seguidors de l'oficial de la senyora Barbat.

I perquè recordo ara tot això? Perquè, després de molt temps sense saber-ne res, l'avui eurodiputada va tornar a sortir de l'anonimat la setmana passada. Per què? Per l'ocurrència de muntar una conferència promoguda per l'Aliança dels Demòcrates i Liberals d'Europa (grup en el qual, a més d'UPyD i C's, també hi ha CDC!) que vincula el sobiranisme amb els problemes psiquiàtrics dels seus partidaris. Per tant, ja tenim el diagnòstic: l'auge de l'independentisme a Catalunya (o a Escòcia) no es deu a causes polítiques, econòmiques, històriques o sociològiques, sinó… neurològiques.

La gràcia de tot plegat és que aquesta malaltia no necessita cap vacuna complicadíssima ni cap remei miraculós per quedar eradicada. Només cal una urna i el respecte escrupolós de la voluntat popular. Tan senzill que fins i tot Giménez Barbat ho hauria de poder entendre.