Aterrar amb retard

Els pilots d'un avió de la companyia nord-americana Northwest Airlines que feia el trajecte San Diego-Minneapolis no es van recordar d'aterrar i van passar de llarg 240 quilòmetres. Els auxiliars de vol, llavors, van alertar els pilots i l'avió va fer mitja volta. Els pilots diuen que no va passar res d'estrany, que discutien apassionadament sobre la situació de la companyia. Però que hi ha molta gent que no se'ls creu, perquè és un fet extraordinari. La qüestió és que he relacionat l'avió que va passar de llarg amb una altra notícia: l'anunci del govern català de prendre mesures per controlar més bé les subvencions que destina a entitats com ara la fundació que Fèlix Millet espoliava. D'això se'n diu recordar-se de santa Bàrbara quan trona, o tornar a l'aeroport després d'haver passat de llarg. Una de les característiques de les persones que piloten els nostres afers públics, en el seu gallinaci vol cap a la posteritat, és anar a remolc dels esdeveniments. En el cas Millet, que els retrata tots, també. És clar que el tripartit també ho vol fer perquè Millet subvencionava CiU amb les subvencions del govern, i d'aquesta manera mantenen el seu assetjament a l'oposició. El que feia CiU és molt lleig, és cert. Però aquest afer del finançament dels partits no només fa la mateixa pudor a cada casa, sinó que el dia que tots expliquessin els seus tripijocs sí que s'hauria fet un gran pas per a la humanitat. Com als pilots de Northwest Airlines, ningú es creu els nostres polítics, però aquests per comportament ordinari. Si volen prendre mesures, haurien d'haver començat per no haver posat un sou (el consorci que l'estableix té, òbviament, participació pública) d'un milió d'euros al màxim executiu d'una fundació cultural que factura 12 milions d'euros. Un sou fora de mercat, que no es cobra en empreses que facturen de veritat molt més, si és que, a més, el president d'un ens sense ànim de lucre ha de cobrar. Això és el que ha escandalitzat més alguns patrons importants del Palau i la gent normal. Una cosa era detectar l'estafa, però aquest sou era completament legal i avalat i acceptat pels defensors tardans de la transparència.