Utilitat de la campanya

Implorava fa temps el ministre de Justícia als dirigents dels partits que escurcessin la més que previsible campanya electoral per no donar “la llauna” als votants. Rafael Catalá avançava un neguit que després va entomar el rei d'Espanya. En el cas de Felip VI, però, la inquietud no s'entén. Perquè la campanya més curta i més barata és la que fa el mateix monarca per renovar el càrrec. Per ell no deu ser, doncs. Sigui com sigui i en efecte, aquesta campanya que ara s'obre pot ser redundant, pesada i sobrera. Sembla que ja ens ho han dit tot. Potser l'únic punt de l'ordre del dia d'especial transcendència que no ha estat aclarit és amb qui pactarà el PSOE si els resultats del 26 de juny s'assemblen als d'ara. Perquè si els socialistes, que poden ser determinants per definir majories parlamentàries, no fan president cap candidat del PP ni accepten que Podemos entri en un govern “plural i de progrés”, Espanya, la nació més vella del món, es veurà abocada a unes terceres eleccions. Cassola vella, bony o forat. Per això cal reconèixer l'important esforç que ha fet Xavier García Albiol per dotar de contingut la campanya que ara s'obre en canal. Albiol ha demanat “ampliar la presència d'Espanya a Catalunya”. Però no amb banderes més grosses ni amb més agents de la Policia Nacional, sinó “amb exposicions de Cervantes i partits de la selecció espanyola”. Ara sí. Ara sí que sabem per a què servirà aquesta campanya. Per encabir grans idees com aquesta. I en efecte, en podríem prescindir.