Sexe virtuós

Les novel·les eròtiques en català acostumen a ser disbarats carrinclons o porcades sense cap filtre literari que les transformi en art. Quan se n'escriu una de bona, oh paradoxa, la crítica hi passa per alt, no fos cas. Les relacions virtuoses de Marc Romera és una obra mestra, un guió rutilant, candent i actual. Virtuós vol dir decent, íntegre, honest i digne, però també vol dir moral. I moralitat no és maniqueisme sinó lliçó que ensinistra: la novel·la aposta per la moral de la llibertat sexual, per la ruptura de rols, per la capacitat humana per triar, ensenyar i compartir. L'any 1782 Choderlos de Laclos publica Les relacions perilloses, un cor de cartes d'uns personatges sense escrúpols que, sense voler, s'humanitzen, s'enamoren i es desfan perquè són beneits i contradictoris, és a dir, reals. La mateixa set de venjança que fa de turbina a Les relacions virtuoses, on la virtuositat es fa virtualitat: els seduïts ara es coneixen a les xarxes socials i es posen calents a base de correus electrònics hiper ben cuidats. La via de comunicació ha canviat des dels temps de Choderlos de Laclos: les missives ara són mails, whatsapps i fotos. Romera té el do del llenguatge gens llepat, el sentit de l'humor exquisit i uns mecanismes de seducció instructius –el lector pren apunts com un esperitat per si mai li fan falta–. El poeta de Neu negra i editor de LaBreu identifica virtut amb llengua, i les cus amb honestedat. L'erotisme de Romera dóna el que promet: virtuositat, és a dir, excel·lència en la tècnica de l'art amatòria i literària.