Per si se t'acut cremar llibres

Alguns em volen convèncer que és propi d'una mentalitat oberta i progre penjar vídeos a internet on es veuen parelles que fan sexe al metro. D'altres m'han ben argumentat que cremar un llibre pot ser una forma excel·lent de denunciar les injustícies socials. Jo només tinc clar l'afany de notorietat que treballa en l'inconscient humà, amb més o menys mesura i efectivitat, a vegades en forma de performance o de vídeo viral, cosa que meravella, tenint en compte que sovint aconsegueixen una difusió dels mitjans de comunicació que ja voldrien moltes empreses publicitàries. Esmolant la memòria, em vénen al cap dues anècdotes. Recordo una conversa radiofònica que vaig escoltar fa temps,
en una de les emissores amb més audiència del país, pensada per a un públic majoritàriament adult –no parlo de Flaix FM, perquè ens entenguem. Els tertulians eren “gent del món de la cultura” i afirmaven haver mangat llibres en més d'una ocasió. Ho deien amb complaença, sobrevolant pudors de manera atlètica, com qui salta tanques. Imagino que si algun llibreter els va escoltar devia saltar d'alegria també. Aquella conversa poc tenia a veure amb el fet que en algun moment de la vida infantil tinguessis el desig d'agafar furtivament una pega dolça o un xiclet o que en l'adolescència cobegessis un CD que no et podies comprar; en una o altra etapa de vida, algú segurament et va advertir que això no es fa. Pel que fa al segon record, el situo en una fira de llibres, quan un ponent que participava en una taula rodona va llançar al vol la idea de cremar llibres, una afirmació que va fer somriure bona part del públic que escoltava amb actitud gregària, entre la riota i la passivitat. Algú va dir en veu alta: “És una idea genial, sempre que comencis cremant els teus.” Potser vaig ser jo, o ho dec haver somiat. Tant li fa, crema els llibres que vulguis sempre que en siguis l'autor, perquè et pertanyen completament i només tu pots decidir destruir-los igual com els has creat. Però tingues present que els llibres de paper surten cars i estan fets de la matèria dels arbres. I a les fogueres ja no es cremen ni els trastos vells: tots fan servei, en temps de crisi. A més, t'agradaria imitar segons quins models? La primera dèria d'un dictador és cremar els llibres que el molesten, sobretot els que representen un ideari que el pugui contrariar. Desconec per quines raons ho podries fer tu i, si les jutgés, segurament m'equivocaria. Però saps què? Sóc dels qui creuen que el món comença a canviar quan et canvies tu mateix, ni que sigui una mica. Val més guardar les brases per socarrimar calçots. Estalvia-t'ho, gairebé tant com evites la pirateria digital, ni que sigui per donar exemple als qui no valoren la cultura.