Que paguin els rics

El vicepresident del govern va deixar anar ahir la màxima que tant agrada sentir: “Que paguin els rics!” Oriol Junqueras va proposar un augment dels impostos en les rendes altes. Però això és una obvietat. Els més “rics” són els que han de pagar més. Ningú ho discuteix. I ja ho fan. Però, què és un ric? Segons l'Agència Tributària Espanyola, les persones físiques que ingressen més de 60.000 euros a l'any. Sembla que sàpiga greu dir-ho, però, des d'aquesta perspectiva, a Catalunya encara hi ha molts “rics”. Dita i constatada la desgràcia –per a alguns–, que no ho hauria de ser, la pregunta és quant paguen aquests rics. Resulta que ja són els que més paguen. A partir dels trams alts, l'IRPF a Catalunya arriba al 54 per cent i és el més alt de l'Estat. No arriba al nivell de Dinamarca, però ausades. Atenció! No parlem d'empreses. Les empreses són una altra cosa i a Espanya i a Catalunya potser se'ls “ajuda” massa. Per por que no emigrin. Que no es deslocalitzin, com deien abans. Tornem als contribuents a pèl. Quant haurien de pagar més? El 60 per cent? D'acord. Però, sumant aquest IRPF a l'IBI, als impostos especials i a totes les altres taxes, més els percentatges corresponents d'aportació per les despeses (l'IVA), resultarà que treballaran tres mesos per a ells i nou per a l'interès “públic”. A França això ha provocat una desbandada dels “rics” cap a Londres. I allà, a més, ni pateixen espoli fiscal territorial ni paguen l'AVE. L'últim, que apagui el llum. I que la pagui abans!