Hem de tornar-hi

A. ESPANYA

S'ha consumat. Els partits espanyols no s'han posat d'acord o no ho han volgut. La seva obligació era complir el mandat de les urnes: investir un president del govern.

No han estat fidels al mandat de la ciutadania. Fa més de quatre mesos del 20-D. Han fet moltes reunions i rodes de premsa. Han signat acords i tot per no res. En Rajoy, que no para de dir que ha guanyat, refusa presentar-se a la investidura, perquè ningú el votaria excepte el PP. I és totalment lògic que ningú el vulgui votar. Durant quatre anys no ha parlat amb ningú, no ha acceptat res de ningú i ha governat amb total menyspreu al Congrés dels Diputats. És normal que ara ningú vulgui parlar amb ell.

El Sr. Sánchez s'ha entestat a pactar amb C's, quan sabia molt bé que era un pacte insuficient per investir-lo. I no ha mogut peça. Voler que Podemos assumís el pacte amb C's era pura inconsciència, per no dir mala fe.

A més, el Sr. Sánchez va dir, i diu, que no volia saber res dels independentistes i que no n'acceptava cap mena d'aportació. Ciudadanos, que en campanya deia que no faria president ni Rajoy ni Sánchez, ha apostat per Sánchez. Engany total. El que pretenia C's era evitar que el PSOE pactés amb Podemos. Ho va assolir, amb l'ajut, ara bé, dels barons del PSOE.

Podemos ha estat fidel al programa i a allò dit en campanya; tot i alguns errors i el dubte de si mai van voler un pacte amb els socialistes.

Els partits independentistes catalans han estat mers espectadors. Ningú se'ls ha adreçat per pactar. No els podem responsabilitzar de res i poden tornar a presentar-se amb la cara ben alta. Però els partits espanyols, com gosen! Han fracassat estrepitosament i tornen a presentar-se com si no hagués passat res.

Com a mínim els líders haurien de plegar perquè uns altres ho intentin. Però no. Són així. No tenen sentit
de la dignitat. Com si res no hagués passat aniran pels pobles i ciutats
demanant el vot. La resposta ciutadana hauria de ser de silenci i absència. Que parlin per a les parets i per als quatre que els fan de claca. A
casa nostra els actes del PP, C's,
PSC-PSOE, especialment, haurien d'estar buits a dintre els locals i plens de ciutadans a fora per escridassar-los i menystenir-los. Seria un esdeveniment digne de les portades dels diaris.

B. CATALUNYA

A casa nostra els partits independentistes, menys la CUP, es presenten a les eleccions. I ho faran per separat, que és el més lògic i natural. Per tant, encara que ens costi i ens faci molta mandra, hem d'anar a votar, malgrat que molts pensem que seria millor no presentar-se i demostrar clarament que hem començat a caminar sols.

La campanya de CDC i ERC ha de ser una oportunitat per anar poble a poble i ciutat a ciutat per reunir els ciutadans i discutir el país que volem i quina constitució ens ha de regir.

Això s'ha de fer juntament amb l'ANC, Òmnium i les entitats socials. L'objectiu de la campanya no és saber si CDC o ERC tenen un diputat més o menys i quin dels dos és la primera força. Això és secundari. L'important és moure la ciutadania per ampliar la base social de l'independentisme.

Poden ser dos mesos de gran mobilització i aprofundiment del procés cap a la independència. De cap manera d'aquesta campanya n'han d'aflorar divergències,i encara menys acusacions mútues. Candidatures separades sí, però l'objectiu comú: independència.