Qui i què és l'associació Amics de les Flors?

És prou sabut que després de morir el cabdill Franco, el 1976 acabaren els contactes que hi havia amb els mitjans de comunicació per a les edicions de l'Exposició de Flors. Ràdio Girona i Los Sitios de Gerona publicaven articles de Miquel Gil, Fèlix Bouso o d'altres del Movimiento. Amb l'excepció de la senyora Cobarsí, delegada provincial de la Sección Femenina de FET y de las JONS, ningú donava la cara. La disciplina i l'autoritat eren fèrries. El muntatge de Sant Pere de Galligants, s'ha de reconèixer, era de nivell superior. En no tenir continuïtat l'obra de Franco i les doctrines falangistes, es pot dir que no quedà res de res: sols la història, ignorada totalment en els mitjans forans. Si hom no hagués vist l'exposició a Sant Pere de Galligants, s'hauria pogut dir que no havia existit. Era curiós: els que havien promogut l'exposició i participat amb èxit, no volien continuïtat. L'exposició, despolititzada, respectant solament l'art floral, ni així la volien. Sols restàvem dempeus en Josep Tarrés i jo. Les senyores Tarrés, Campistol, Claret i alguna altra volien i dolien. He de dir que autoritats civils del nivell més alt intentaren que a la meva empresa m'acomiadessin o em traslladessin lluny. No dic el seu candidat qui era, perquè ningú prengui mal de riure. El governador i el delegat de sindicats m'ho digueren a la cara: “¡Vete ya, coño!” Seguirà la història. He cregut que el relat ajudaria a entendre el perquè dels Amics de les Flors: enamorats de l'art floral i sols gironins!