LA GALERIA
Una opinió més
Per una vegada, deixo de banda els temes més de caire local que corresponen a aquesta secció i m'embranco amb un assumpte que transcendeix els límits fins i tot del país, però que igualment es pot aplicar, en algun cas, a situacions nostres similars. La meva devoció per l'art i pels monuments supera la passió que pot imposar una ideologia. He llegit la decisió del jutge José Manuel Delgado de tornar les restes d'unes persones inhumades al Valle de los Caídos a les respectives famílies. Em sembla perfecte. M'he quedat, però, perplex quan l'amic Miquel Riera, comentant aquesta decisió, acaba el seu escrit demanant la destrucció total del monument. Considero assenyat treure totes les connotacions franquistes del recinte i penso que el millor seria deixar-lo com un testimoni de la guerra civil, amb respecte per al dos bàndols. És a dir, contribuir, en tot cas, a fer pensar què és una guerra entre germans i com s'ha d'evitar, en el futur, de totes totes. Però destruir una obra ingent d'aquest tipus, amb una part escultòrica i pictòrica valuosa, una construcció única dins de la roca, em sembla –amb tot el respecte– demencial, ho hagi fet qui ho hagi fet. El monument en si té una vàlua artística i testimonial de l'època. Destruir-ho perquè el van fer uns altres que pensaven de forma diferent és aplicar els mateixos principis amb què els musulmans extremistes han destrossat les ruïnes romanes de Palmira o els talibans van dinamitar les imatges dels déus d'una religió aliena. En el segle en què vivim, ens podem permetre aquestes bestieses? Els monuments són la mostra del pas de les diferents cultures i èpoques, ens agradin més o ens agradin menys. Algú ha tirat a terra les escultures dels emperadors romans que hi ha en alguna avinguda o passeig de la Ciutat Eterna? I mira que n'hi devia haver d'indesitjables. Hem de destruir les piràmides d'Egipte, que no són altra cosa que el Valle de los Caídos de les dinasties de faraons que van explotar els esclaus –molts dels quals deuen ser enterrats a sota mateix de les pedres– per alçar aquells espectaculars i enormes recintes sepulcrals? La situació econòmica és tan brillant perquè ens puguem permetre no solament desfer allò que va costar tants diners alçar-ho sinó encara posar-n'hi d'altres per desmantellar-ho ara, quan la seva contemplació es pot explotar –com s'explota– turísticament? Crec que s'ha d'actuar amb reflexió i no amb foguerada, agafar la part bona de les coses i adequar la resta perquè tingui una finalitat digna, acceptable per tothom.