Interioritats dels Amics de les Flors

Ahir, 10 de maig, vaig intentar explicar què i qui eren i realment què feien, cosa que salta a la vista; així i tot, amb tot el poc que dóna de si l'espai de què disposo, ho provaré un xic a l'engròs.

Va bola: el 1976 poc i el 1977 rotundament tot, l'organització femenina de joves falangistes que educaven a torns que es mesuraven en anys, en unes setmanes es desintegrà. La mena de dictadura fèrria que tenia establerta el cap, es fongué com un bolado en aigua tèbia. En dues setmanes desaparegué una organització que havia fet parlar.

De tot el que feien vist, l'Exposició de Flors era el més espectacular. Maria Cobarsí ho muntà itinerant fins al 1954, en què li oferiren l'església de Sant Pere de Galligants, on restà fins a l'any 1976, en què cessats els que la finançaven, es retirà al seu poble natal.

Sense presumir, hom pressentia quelcom semblant i es movia per crear una associació sòlida, l'única finalitat de la qual fos la de bastir anualment una exposició de flors.

Amb un sentiment de ciutadania i cultura floral, he de dir que arribar a convèncer les expertes que no faríem cap mena de política, entre tots els treballs de venda d'una idea, aquest va ser el més difícil.

La força de l'exemple i més, feren que l'any 1978 de manera precària i el 1979 amb gent, empenta i convicció, muntàrem l'exposició amb èxit creixent fins a l'any 1991, en què fórem foragitats de Sant Domènec amb un escrit que ens donava una setmana de temps (!?). Sembla mentida, però és veritat. Continuarà, ja ho crec que sí.