Saber dir prou al creixement

Ahir vaig deixar establerta una idea general del perquè de la creació de l'associació el 1978, les etapes que ha viscut, la situació actual i sols un esborrall del pervenir. Ningú podia imaginar-se que el coneixement del Girona Temps de Flors arribaria a tots els indrets i racons de la Ciutat Vella i, des de fa dos o tres anys, la Girona moderna i actual es treu de la mànega indrets sorprenents florits. Girona ja no necessita promoció de cap mena per mantenir el nivell alt de la mateixa. Ha arribat el moment de saber dir no a les iniciatives que no destaquen. A Sant Pere de Galligants destacava tot: no hi havia “segones”. Ara, en aquest moment crec que és el més urgent. Convé una comissió mixta de tècnics i artistes que examinin el projecte i no admetin novetats que no destaquin i donin de baixa almenys una trentena de les actuals. Què en farem, de totes les bones voluntats posades en escena, pervertint el criteri de qualitat que havia adquirit? Ara és massa gran per l'“entre tots ho farem tot” D'aquest rastell inacabable de possibles errors, un ha de xafardejar l'exposició i, repartint molta raó, aprendre. I els responsables que ningú coneix –hi són?– haurien de repartir consells, instruccions i algun “aquest és el seu últim any, moltes gràcies!” I respirar a fons. Molts i moltes resten enganyats per la quantitat i, a vegades, pel nom. El mal gust i la poca gràcia guanyen terreny. No s'hauria de poder dir mai que l'exposició sembla professional. Nosaltres no venem. És una diferència molt gran! Encara té solució, passa que és empipador dir “prou” a algú: no és tan fàcil i deixa un regust de boca indefinit...