LA GALERIA
Papers mullats
de pressió popular incentiva
l'oblit dels governants. Tots tenim deures
Grans anuncis, encaixades de mans per a la premsa, pompositat com qui sap què s'està fent i, en realitat, paraules buides i papers mullats. L'aprovació d'una llei o les declaracions en una roda de premsa no són sinònim de fets consumats. Malauradament és així. Heus aquí on rau la importància de la fiscalització als que governen –i els mitjans de comunicació hi tenim un paper rellevant– i allò que tradicionalment se'n diu retre comptes amb la ciutadania, la qual s'ha anat tornant menys exigent amb l'excusa que “tots són igual” i “els altres tampoc ho farien millor”. Un descàrrec que ens fem per tenir la consciència tranquil·la. Però el cert és que quan el polític es
veu entre l'espasa i la paret per la pressió popular i l'exigència ciutadana, la resposta sol ser immediata. Per tant, d'obligacions, en tenim tots.
Un exemple claríssim: el paratge natural de Pinya de Rosa, a Blanes. És un dels darrers espais verges que queden a la Costa Brava, amb una extensió de més 500.000 metres quadrats entre Blanes i Lloret, dins del qual hi ha un jardí botànic amb una de les col·leccions de cactus més importants del món. Fa tretze anys, arran d'una mobilització popular sense precedents a Blanes i de les més importants a les comarques gironines, que va tenir el suport de més de 18.000 signatures, el Parlament de Catalunya va aprovar la protecció de l'espai com a paratge natural d'interès nacional i es va posar deures, entre els quals, elaborar un pla d'usos. Aquest pla s'havia d'elaborar en 18 mesos. I no tan sols s'ha superat aquest termini sinó que ja han passat tretze anys i encara no s'ha escrit ni una sola paraula.
La reacció política l'any 2003 va venir donada per una gran pressió popular i mediàtica. Sobre Pinya de Rosa pesava un pla urbanístic per fer-hi una urbanització i aquest projecte es va aturar perquè va haver-hi voluntat política –forçada pels ciutadans–. Pinya de Rosa, però, és ara mateix de propietat privada. Està en mans d'un magnat rus, que la va comprar quan ja era un espai protegit, per 24 milions d'euros. Ara en vol ampliar l'únic habitatge de la zona, el Mas del Sol, i fa un temps va tallar l'accés al jardí botànic. El retard –dit suaument– d'un pla d'usos genera aquests problemes. La falta de pressió popular incentiva l'oblit dels governants. Els deures pendents sempre són culpa d'algun altre govern. I així anar fent.