Dimonis

Lleida i Badalona comparteixen patronatge, sant Anastasi, i fan del maig la gran festa major. En el programa festiu, una i altra mantenen elements singulars, reconeguts a tot el país, l'Aplec del Caragol i la Cremada del Dimoni, que assenyalen el caràcter propi de les dues grans ciutats.

No cal gaire publicitat, perquè tothom ho sap, però enguany el dimoni badaloní ha tingut un pregoner d'excepció, quan un figuró no convidat a la festa ha acompanyat la dimonieta entremaliada que esperava la Nit del Foc. Un ninot amb una estètica que recordava l'anterior alcalde badaloní fou dipositat al costat de les moltes figures que, any rere any, els ciutadans deixen als peus de l'estructura oficial per ser cremats conjuntament.

García Albiol ha convertit la sàtira en un problema d'empait antidemocràtic, acusant directament el govern municipal de promoure una persecució mediàtica, fins al dia que, afirma, vagin a cremar-li la casa. I els mitjans mal informats treuen les pròpies conclusions, a partir de la informació manipulada i/o del color polític de les capçaleres. Fins un prestigiós periodista resident a Madrid i una escriptora mediàtica, fills de la ciutat, s'expressen amb desconeixement de causa, fora de temps i de lloc. L'embolic ja està fet.

Novament, García Albiol fa gala d'una sobreactuació destinada a obrir fronts de trencament en la societat badalonina. És on es mou millor. Definir els camps
de bons i dolents serveix per reclamar ordre i mà dura. Hi ha gent que no té cura i fomentar la divisió és la seva divisa. Dimonis!