Constitucions i altres raons

Dimecres passat, el col·lectiu Constituïm va lliurar a la presidenta del Parlament una proposta de constitució catalana que aquest mateix diari reproduïa l'endemà. Com era d'esperar, els contraris al fet que Catalunya tingui qualsevol constitució que no sigui l'espanyola es van afanyar a qualificar-la de somni pueril, vol de coloms o exercici de política-ficció, com si a la carta magna espanyola no hi hagués florides floretes com la institució monàrquica, mentides podrides com la plurinacionalitat d'Espanya i deliris onírics com la unitat ferrada d'allò que, alhora, es qualifica de plural.

Però si els atacs espanyolistes eren d'esperar, no així els comentaris poc entusiastes de diferents sectors que se suposen sobiranistes o sensibles al procés i que s'han dedicat a relativitzar la importància de les diferents iniciatives de redacció constitucional. Consideren, en general, que ara és l'hora d'altres accions, de no fer castells de cartes i que l'elaboració de la Constitució catalana haurà de ser feina del Parlament constituent. Sense negar aquesta evidència jurídica, també és cert que totes les iniciatives que es porten a terme al voltant del procés d'independència contribueixen –i molt– a mantenir-ne el caliu, a emocionar els qui esperen la desconnexió definitiva i a impulsar la participació en un procés que ha nascut i és –i per molts anys– popular. I, com deia Mònica Terribas dijous passat, perquè no es doni el cas que arribi el moment i no tinguem un document per començar a treballar.