Impedir

Per parlar només de coses que han passat aquesta setmana, m'és molt fàcil dir el que m'interessa i el que no m'interessa, el que m'ha interessat i el que no m'ha interessat gens.

No m'ha interessat gens tot el debat públic sobre la rebaixa i l'apujada d'impostos a partir del tram català de l'IRPF, perquè plantejar-lo ara, aquí i d'aquesta manera no porta enlloc, si més no enlloc de bo. Ni és el moment ni és un debat al qual es pugui trobar una bona solució ni immediata ni en el període transitori cap a la independència. I no és que no m'interessi que el meu país tingui una fiscalitat eficaç i justa. Al contrari, m'interessa molt que sigui així. I per això m'agradaria que tots els esforços es destinessin a la construcció d'un nou país, l'únic instrument vàlid per plantejar-se quin serà el millor model impositiu.

No m'interessen gens que debats com aquest de l'IRPF i altres raons de la CUP mantinguin bloquejada l'aprovació dels pressupostos, perquè del mal que ploren les finances catalanes no és aquest, sinó dels diners que se'n van i no tornen. I perquè també, sense pressupostos, serà difícil impulsar el pla de xoc contra la pobresa.

I encara m'interessa menys què voldria per als seus fills l'Anna Gabriel, el tema que ha ocupat espais immensos i temps inacabables als mitjans de comunicació, fins al punt que em fa vergonya dedicar-hi aquest espai en aquest article.

No m'interessa gens tampoc assistir a coses com les que hem vist a l'ANC amb els embolics i alguns debats entorn de la renovació de la secretaria. Més que res perquè m'ha recordat el politiqueig que tant mal ha fet a la política i que podria ser el càncer per a l'ANC.

No m'interessa gens saber detalls del referèndum sobre Catalunya que proposa Podemos, perquè he sentit dir que hi pot haver més d'una pregunta, més de dues respostes o que no està clar que es fes només a Catalunya. Però sobretot no m'interessa gens perquè a Espanya mai hi haurà el suport per poder-lo fer.

M'interessa, i molt, sentir el president de la Generalitat en discursos com els que ha fet a Londres. Sentir-lo dir que “si tot va com ha d'anar, a les portes de l'estiu de l'any que ve convocarem les eleccions constituents”. I que quan li pregunten quin és el principal escull per a la independència, respon: “Serem sempre nosaltres mateixos, els catalans. Som els únics que ho podem impedir si no fem les coses bé. Si expressem aquest desig democràticament és impossible pensar en obstacles més enllà.”

Si no som capaços de fer pinya al voltant d'aquest president i aquest discurs, potser és que no mereixem res de bo.