Opinió

la crònica

Lluís Bosch Martí ho trenca tot

Ni els escrits ni l'autor mereixen altra cosa que el menyspreu i l'oblit

Hi ha persones amb una preclara intel·ligència que els problemes –diuen elles– els veuen venir. Els esquiven i aquests passen de llarg. O es preparen i quan arriben s'estavellen en el mur de contraforts. El passat 10 de maig, en gairebé tota una plana del col·lega Diari de Girona, un d'aquests savis intentava estripar 39 anys d'esforços repetits anualment i una gran experiència adquirida presidint els Amics de les Flors.

Copio literalment del diari la visita al Girona, Temps de Flors del subjecte: “...trucaven a les diferents policies per posar ordre i fer fora la plaga d'indigents, vells, mangants, emigrants clients de La Sopa i vagabunds, tant gironins com internacionals. Com cada any, estaven reforçats per una troupe de drogoaddictes, gamberros, grafiters, joves anarcopassotes de les millors i pitjors famílies gironines. Mentre els més tronats pidolaven els visitants, d'altres, lladregots, intentaven pispar les bosses de les senyores. Més avall ens trobem amb un grup de joves semidespullats, fent un gran happening floral on pintaven “capullos” multicolors entre ells. Era la seva innovadora forma de participar en el concurs floral com a anarcos, conceptuals i postmodernistes. No sabien si estaven participant per la conselleria de Cultura i...” (aquí uns quants noms de gironins que deixo tranquils). El transcrit és una petita part de l'article. Agafen ganes de vomitar!

Deixo la transcripció per respirar aire fresc. No he volgut gastar espai ni temps. Ni els escrits ni l'autor mereixen altra cosa que el menyspreu i l'oblit. He de dir que les relacions amb els ajuntaments han estat desiguals i alguns han cregut que l'exposició de flors era cosa de jugar a l'engròs. Després, l'experiència i la factura els ha fet obrir els ulls. Un no es dóna compte del volum, la complexitat i la responsabilitat fins que és a dintre. Treballàrem prou bé amb el consistori passat i amb l'actual farem grans coses.

El tapaforats que ens ha sortit, ens fa notar les febleses i els errors, com si alliçonés una escola de pàrvuls i ens descobreix vicis i defectes temps ha sabuts. Sàpiga: trepitja cultures que la progressiva expansió de l'exposició i la qualitat a la baixa dels nous expositors, la tendència a la informalitat i a la inexpressió, fa anys que són motiu de lluita.

Sap que difícil és dir no a gent jove avalada per figures de les arts, col·legis professionals o universitats? Hom sap prou bé que no els preocupen les flors: cerquen aparador per a les seves obres. En El Punt Avui de dijous passat, l'alcaldessa combregava amb els problemes i es disposava a acarar-s'hi. Vostè, ignorant la jugada, ens vol donar una lliçó! Cuidi's de les seves coses. Tal com diuen els nostres veïns a l'oest: “¡En cada casa hay mucha mierda por barrer!” No pateixi: ens en sortim i ens en sortirem!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia