Ets un ‘guiri' a casa teva

La iniciativa de l'Ajuntament d'Olot de sancionar amb entre 100 i 300 euros els marxants que
aixequin massa la veu o que persegueixin els
potencials clients per tal que els comprin els seus
productes no deixa indiferent ningú. Aquest punt de
la nova ordenança de mercats de la capital garrotxina, per a alguns pot semblar una bona iniciativa, però
per a altres pot suposar una agressió a l'essència i la idiosincràsia que és pròpia dels mercats ambulants. Algú s'imagina passejar un matí per qualsevol mercat, sense sentir aquell bullici tan característic o els reclams dels venedors. Un mercat silenciós? I posats a pacificar-ho tot, què els semblaria unes Fires de la Santa Creu o de Sant Narcís en què les tómboles i les atraccions abaixessin els seus decibels fins a emmudir del tot?

L'ordenança d'Olot, si bé en el fons pot tenir una bona intencionalitat, aplicada en l'àmbit dels mercats, no té gaire sentit. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.

Una altra cosa seria que s'apliqués aquest tipus de sancions als establiments o comerciants que molesten els vianants quan passegen tranquil·lament pels carrers de la seva ciutat.

A qui no li ha passat alguna vegada, que fent un tomb pel Barri Vell de Girona, hagi estat abordat des d'un establiment per un cambrer a cop de menú, li ha ofert una meravellosa paella valenciana o les darreres especialitats gastronòmiques de la casa, convidant-lo insistentment a seure a la terrassa o a entrar al restaurant?

La primera vegada que em va passar això a Girona, quan vaig arribar a casa em vaig mirar al mirall per repassar la meva indumentària, no fos cas que m'hagessin confós per un turista. Després de deu o dotze vegades de ser víctima d'aquesta persecució, perquè literalment t'empaiten, ja he tingut clar que el problema no era jo, sinó unes maneres i un afany per vendre un plat de macarrons que s'acaben fent pesats i molesten els vianants.

Un sistema agressiu per captar clients, que et fan sentir un guiri a casa teva, i que hauria de fer replantejar quin ha de ser el model turístic que volem. Ens va bé l'actual, en què Girona està de moda, és una ciutat de cinema, de flors i de festivals? Amb l'actual patró, si no revisem o tan sols ens plantegem quin model de ciutat volem, anem pel camí de morir d'èxit.