Males olors

Més d'un pot pensar que és malbaratar espai dedicar-lo a una notícia que es pot considerar intranscendent, però segur que entre els que pensen així no hi ha ningú del col·lectiu masculí, de certa edat i amb problemes de pròstata. És veritat que no hauria de ser notícia el fet que a Figueres hagin decidit instal·lar lavabos públics, perquè això voldria dir que la seva existència ja forma part de la normalitat de casa nostra. Però no és així ni a Figueres, ni a Girona, ni a Olot... per posar alguns exemples. Ja no es tracta només de pensar en els que tenen un problema de pròstata, sinó en la munió de persones que diàriament es passegen pels nostres municipis i que no troben cap lloc públic on poder satisfer les seves necessitats fisiològiques. La reivindicació de serveis públics és històrica, com també és històric el desinterès demostrat per aquells que l'haurien d'escoltar. Mentrestant, en cas de necessitat més o menys urgent s'acaba recorrent a lavabos que, tot i no ser-ho del tot, s'han convertit en públics, com els de bars, hospitals o restaurants. Aquests establiments estan farts de turistes i passavolants amb la bufeta plena, i si no que ho preguntin als responsables dels que estan a prop del Museu Dalí de Figueres. Però sempre és millor aquesta solució que no pas aprofitar la primera cantonada, com fa més d'un. Perquè aquesta és l'altra cara del problema, o sigui la d'aquells individus que ja ni es molesten a buscar un bar i es limiten simplement a buscar una cantonada discreta. Volem mostrar una cara amable de les nostres ciutats i del nostre patrimoni, però si nosaltres ja arrufem el nas en passar per llocs que desprenen males olors perfectament identificables, què en deuen pensar els turistes? També és veritat que moltes d'aquestes males olors les han provocat ells mateixos sovint més per falta d'educació que per falta d'equipament adient.