Nou model energètic

L'evolució tecnològica i la mala evolució del sistema energètic actual permet i reclama un canvi. La possibilitat de l'aprofitament de les fonts autòctones, la millora de les eines de comunicació i control, i el desenvolupament dels sistemes d'acumulació (elèctric i tèrmic) permeten la creació de cèl·lules energètiques de generació, ús i emmagatzematge, com a unitats d'energia distribuïda de qualsevol mida associades a les necessitats locals que poden o no ser independents les unes de les altres i de la xarxa general.

Aquesta estructura energètica acompanyada d'una reducció de necessitats ens porta a un sistema molt proper a la sobirania energètica. Són importants, doncs, accions com la millora de l'edificació, la millora de l'eficiència d'equipaments i processos, la reducció de les necessitats de transport, el foment del transport col·lectiu i la descarbonització d'aquest. Per altra banda, tenint en compte que l'energia és una necessitat bàsica i que les instal·lacions energètiques estan pagades entre tots, seria interessant que aquesta nova infraestructura energètica quedi lligada a empreses sense ànim de lucre, públiques o locals amb control públic. I que es faci una revisió del preu associat a l'energia tenint en compte que el seu cost no va lligat només al procés de generació i gestió, sinó també a l'impacte ecològic i social causat.

Actualment a Catalunya no ens queden competències en matèria energètica, ni per replantejar el sistema ni per ajustar-lo a les nostres necessitats. I pel que fa a l'aprofitament de recursos propis, només un 5% de l'energia consumida prové de
generació local renovable, mentre que la Unió Europea en demana un mínim del 20% per d'aquí quatre anys (2020). Cal recuperar el dret a decidir sobre l'energia, cosa que només es pot fer amb eines d'estat (entitat reguladora, centre d'operacions, etc.), eines que ens permetin desenvolupar polítiques globals que respectin el territori i la societat i que es puguin dur a terme amb visió econòmica de comunitat global i local.

Tenim, doncs, un repte i una oportunitat important. Cal recuperar la sobirania energètica com a país, prendre decisions polítiques i executar-les, permetent i dirigint el canvi cap al bé comú, tasca que implica decisions valentes: l'augment de generació a partir de fonts renovables i la reducció de les necessitats energètiques implica el tancament de centrals existents, com les nuclears; i la generació de noves infraestructures properes a l'usuari implica canvis de propietat, de drets i deures dels diferents actors. Per altra banda, no prendre decisions ens porta al malbaratament de recursos, a la degradació del sistema i a la precarietat del món energètic.