El senyor Fachin sordeja

Dijous passat, arran d'una intervenció al programa El Món a RAC1, Albano-Dante Fachin em va dedicar dos tuits. Com que no em dedico a l'art de llançar proclames per les xarxes socials, interpreto ací l'intèrpret. Piulava, Albano-Dante: “Acabo d'escoltar Vicent Sanchis. Impressionant. Vergonya absoluta. Justificar agressions a periodistes depenent del mitjà pel que [sic] treballin. Sembla que si l'amo no és La Caixa, tot s'hi val”. Com que avui dia tot és recuperable, gràcies als déus de les ones, demano al lector encuriosit que repassi la meva intervenció. I demano també al senyor Fachin que ho demostri. Que demostri que hi justifico l'agressió. La considero “gravíssima” i demano al periodista que presenti la denúncia oportuna. Una altra cosa és que trobi també necessari informar sobre el mitjà des d'on es mira la realitat l'agredit. Si hagués estat un reporter de Libertad Digital, el piulador potser ho consideraria interessantíssim. Albano-Dante Fachin hauria de destapar-se les orelles i perdre el biaix sectari. Ningú pot atribuir a un altre allò que no ha dit. El senyor Fachin, com a diputat que és i, encara més, com a periodista que ha estat, té l'obligació de no desvirtuar la realitat al seu gust. I també de documentar-se. Durant trenta anys i com a director de diversos mitjans, he hagut de suportar centenars de querelles i moltes amenaces de mort. Les primeres, gairebé sempre de l'extrema dreta; les segones, sempre. Quan parlo d'agressions, per desgràcia, me'n sé la lletra.