Nova política?

Ves per on, el PSC ha fet el gran sacrifici d'entrar a l'equip de govern de Barcelona per un tema purament altruista. Segons el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez (què volen que els digui, sempre confonc aquest noi amb el comediant Toni Cantó!), Collboni i els tres regidors que l'acompanyen passen a formar part del pinyol d'un ajuntament “que va ser governat durant 20 anys pel PSC” per aconseguir “que s'acabin les polítiques de postureig que l'actual alcaldessa ha dut a terme en aquests darrers dotze mesos. Entre elles la polèmica pel bust del rei Joan Carles”.

Noble i solidària actitud, la dels socialistes i obrers, d'anar al rescat d'una altra opció d'esquerres perduda en allò de gestionar el dia a dia. Dit això, només dues matisacions a les paraules del líder del PSOE: el PSC no ha governat Barcelona 20 anys, sinó 32. Exactament tots els anys des de la Transició, excepte els 4 del Xavier Trias i l'actual. Per tant, la Barcelona injusta, desigual, especulativa i una mica mafiosa que diu Ada Colau que va rebre en herència és filla gairebé en exclusiva de la secció catalana del partit que actualment lidera el doble de Toni Cantó.

I la segona: si el problema més gran que Sánchez detecta a la Barcelona del 2016 té relació amb la retirada del bust del caçador d'elefants, val la pena que es compri unes ulleres que li permetin visualitzar en la seva justa mesura el grau de patiment de les classes populars que el seu partit hauria de defensar. Parlem de l'atur, de les condicions laborals més precàries d'Europa, de les creixents desigualtats entre barris, del caos de Rodalies, dels desnonaments que no s'han aturat? No, és clar, parlem d'un bust, que és més barat, més buit i més inconsistent, com la figura del mateix Sánchez. El que no s'acaba d'entendre és com Ada Colau i els seus volen fer polítiques originals, imaginatives i il·lusionants amb uns companys de viatge tan vells, previsibles i decebedors. Ai, la nova política!