La Patum per sempre més

Som-hi, agafem el cotxe i fem camí. I és que quan hi has anat, tens aquella sensació que has de tornar-hi, perquè aquelles coses que són emocionants, sentides i arrelades, aquelles vivències que et captiven, les vols reviure.

Quan arribes, de seguida notes una flaire de dia important, de jornada màgica. De festes, cada poble té les seves i, certament, totes tenen la seva particularitat, aquell fet que sobresurt, una tradició emblemàtica, una innovació suggerent, una cosa anecdòtica que la fa entranyable. La Patum de Berga no és que en sigui l'excepció, sinó que n'és el paradigma. La Patum és la festa total, un element guanyador per mil factors: per la música, les comparses, la història centenària, la plaça, per la tradició i la solemnitat i, alhora, per la disbauxa, perquè encara que l'ordre estigui pautat, mai saps què passarà. Retrobar-te amb qui tens una conversa pendent, els cors que bateguen a mil per hora, les mirades d'il·lusió dels bergadans i de tots els patumaires es van fent paleses i, finalment, el moment arriba.

La litúrgia ajuda a marcar els ritmes, a generar expectativa, a assaborir el moment i a incrementar el desig del que vindrà. Sonen Els segadors i la plaça de Sant Pere és un clam que crida “independència”, només cal escoltar la gent i veure quantes banderes omplen els espais de la ciutat per adonar-se de la revolta popular i democràtica que vivim. De dimecres fins diumenge, ara comença un dia més, l'últim, l'espectacle i la festa. No, no hi deu cabre ningú més, veus els ulls com taronges dels més petits, una expressió espontània que no té trampa, notes la passió dels joves i dels adults, sents l'espurna de nostàlgia que omple els més grans. Sona el tabal i van apareixent les nombroses comparses: els turcs i cavallets, les maces, els àngels, la guita grossa, la guita xica i quan apareix l'àliga, per megafonia aconsellen que ningú es mogui per evitar problemes. Finalment, l'àguila balla i després els nans vells, els gegants i els nans nous i el poble es deixa anar i balla i salta i canta i embogeix. Fins que arriba el moment estel·lar, el salt de plens, on el foc i la pirotècnia prenen tot el protagonisme i l'adrenalina fa el cim. Com va dir Josep Armengou, els plens “és l'èxit de l'esperit, el miracle de creure en alguna cosa”.

La gent que és a la plaça fa fotos i grava els esdeveniments que van passant, però és impossible atrapar les sensacions que un pot viure a la Patum. Les olors, el soroll i el cos a cos són imbatibles. Cal anar-hi, gaudir-ne i viure-ho, perquè una festa popular i participativa on les emocions són torrencials et commou profundament. La Patum es pot veure online i, ben aviat, en tres dimensions, però només té una finestra i un balcó plenament sensible i inigualable: ser-hi, ser-ne protagonista, perquè de la Patum, com de tot allò que és de debò, cal decidir-se a formar-ne part. Quan has fet el pas, quan ja has anat a Berga, de patumaire no te n'esborres i n'ets per sempre més.