Qui fa regals als diputats?

Com que sembla que no abunda en la pràctica política això que s'anomena l'ètica, els diputats del Parlament de Catalunya han considerat oportú redactar un codi de bones pràctiques per posar per escrit allò que els és permès de fer i allò que no en l'exercici del càrrec de representants del poble. La pràctica de la política, tant com la vida, embruta, i ara els diputats han decidit dotar-se d'un davantalet blanc, amb el mateix ànim que el cuiner que vol protegir-se dels esquitxos d'oli quan es posa a la cuina.

Tot plegat és tan absurd com si a una confraria de lladres els passés pel cap la redacció d'un reglament de males pràctiques en l'exercici de l'activitat delictiva, o que una societat de periodistes promulgués un vademècum recordant la necessitat de publicar notícies certes i no inventades. Si el lladre no sap ser dolent, el periodista no vol ser veraç i el polític no és honest per si mateix, sense necessitat de tirar de reglament, millor que canviïn d'ofici.

Una de les cauteles per què vetllarà el codi ètic dels diputats és la de limitar els regals a 150 euros. Al país dels morts de gana, 150 pàfies poden arribar a donar per molt, però en el món dels diputats i diputades, posat d'aquesta manera, sembla que un regal de 149 euros sigui poca cosa, simple xavalla per anar tirant de veta. Es fa difícil entendre que un diputat accepti un regal, encara que sigui un innocent fuet o un xoriç artesà d'algun gremi de cansaladers interessat a promoure la protecció d'alguna denominació d'origen. Però encara és més difícil d'entendre que algun ciutadà consideri oportú pretendre caure en gràcia als electes a còpia d'obsequis. Perquè als polítics, d'obsequis, només el vot, i encara.