Muts a Olot

M'assabento amb estupor que l'Ajuntament d'Olot multarà, amb entre 100 i 300 euros, els venedors del mercat dels dilluns que cridin massa. En la informació que publicava aquest diari el 22 de maig, Jordi Casas explica que “només s'iniciarà un procés sancionador si el venedor apuja els decibels de manera persistent, vorejant l'agressivitat”. I, és clar, em pregunto de quina manera l'agutzil municipal decidirà que un venedor ha apujat els decibels de manera persistent. Si anirà amb un sonòmetre recorrent el passeig d'en Blay. O si serà una decisió subjectiva, fórmula que sempre corre el risc de ser injusta. He passejat pel mercat d'Olot unes quantes vegades i mai m'ha semblat que el volum dels crits sigui ofensiu. I menys agressiu. I penso, com alguns dels olotins que ahir vaig veure al TN, que ens hem tornat tan llepafils que ja ens molesta tot. Però com que el mateix Casas explica que en els darrers temps hi ha venedors que surten de la parada de fruita a perseguir la clientela, mantinc un marge raonable a canviar de parer si del que es tracta és de preservar el respecte als compradors. I, per cert, per què són concretament els venedors de fruita els que surten de la parada per perseguir els clients? Potser és perquè hi ha massa competència de fruiteries ambulants i, com que la fruita que no es ven es fa malbé, cosa que no passa, en canvi, amb la roba interior, l'angoixa porta els venedors a ser més agressius. Sigui com sigui, si la iniciativa olotina funciona, per coherència, s'hauria d'estendre a les zones turístiques amb restaurants a tocar, en què, si t'atures a mirar els preus, un senyor t'insisteix perquè entris, violentant el teu espai vital. O a les botigues de roba on entres a remenar i comparar amb calma i el venedor t'insisteix en si et pot ajudar en alguna cosa. Però, sobretot, proposo que es creï la figura de l'agutzil del mercat de la política, amb capacitat sancionadora si el venedor s'atreveix a tractar d'idiotes els seus votants.