Calories o exercici

L'obesitat segueix essent un problema. Organismes internacionals com l'OMS (Organització Mundial de la Salut) donen consells per combatre-la, i els estatals i nacionals ho fan de manera més concreta, mitjançant polítiques sanitàries i la legislació alimentària. Sense anar gaire lluny, fa molt pocs dies que el Butlletí Oficial de l'Estat ha publicat una ordre del Ministeri de la Presidència per la qual “es crea l'òrgan administratiu encarregat de l'execució del programa de suport a la celebració de l'esdeveniment d'excepcional interès públic Prevenció de l'obesitat. Alleugereix la teva vida”.

Una manera d'informar és a través de l'etiquetatge nutricional dels aliments, que ens diu les calories que aporten (per 100 grams, o per ració habitual, que és més fàcil de valorar). És una dada clara, però sembla que no tothom l'entén prou bé. Una altra manera de fer-ho, més il·lustrativa, és indicar la proporció de calories que aporta l'aliment respecte al total que es necessiten al dia. Als Estats Units moltes cadenes de restaurants ja ho fan, i sembla que els seus clients mengen menys que els d'establiments que no ho indiquen, encara que això no passa sempre. Però, és agradable un àpat havent d'estar pensant en calories?

Per contribuir a evitar o reduir l'obesitat s'ha de menjar amb moderació i fer exercici. Un treball recent del Departament de Fisiologia de la Universitat de Granada conclou que l'exercici és més beneficiós que menjar un 30% menys en el cas de les persones obeses, i aquest abril, Shirley Cramer, al British Medical Journal, proposa que, més que les calories, seria més entenedor i eficaç indicar l'exercici que caldria fer per gastar-les. Per “cremar” una llauna d'una beguda refrescant “normal” (amb sucre, 130 quilocalories), s'haurien de caminar uns 26 minuts, o fer-ne uns 24 de bicicleta a velocitat moderada, i una presa de xocolata d'uns 8 grams (43 quilocalories) representarien uns 10 minuts de caminar o 8 de bicicleta. Si aquesta proposta prospera, les etiquetes dels aliments ens diran quin exercici hem de fer per no acumular greix. Però, Simon J. Howard, a la mateixa revista d'aquest maig, planteja certs dubtes a l'hora de formular aquestes dades, perquè una cosa són les calories que ens sobren i una altra les que el cos necessita per funcionar, encara que no fem exercici.

És un fet que també ajuda a no engreixar-se la qualitat de la dieta, i no només la quantitat que expressen les calories, i que no tot s'acaba reduint greixos i sucres i augmentant les proteïnes. I hem d'afegir la importància de l'activitat física i de mantenir un pes raonable, que no vol dir estar massa prim. Però no totes les persones responen igual al control de calories i a l'exercici. En definitiva, malgrat totes aquestes consideracions, també segueixen vigents dues conegudes frases del professor Francisco Grande Covián (1909-1995): “Les úniques calories que no engreixen són les que es queden al plat” i “s'ha de menjar de tot però en plat de postres”.