Abans de tu

No sé deixar de dir-te adéu. Jo ja era així abans que tu arribessis. Caminava pels mateixos carrers i em vestia com ho faig ara. Fins i tot abans que tu vinguessis jo ja vivia enamorada de tu i sovint et trobava a faltar. El que no feia abans de tu és deixar la finestra una mica oberta perquè, de nit, l'aire fos sempre net i nou. Ara, quan em llevo, respiro més bé. Separar-se així, abans d'haver-nos trobat, és injust. L'atzar és savi i considerat: provoca encontres i maneja la llum. Topem màgicament en els llocs més estranys. Apareixes davant meu com una exhalació sobre rodes. T'atures. Fem una copa de vi asseguts al pedrís. Tu hi barreges un plàtan que treus del no-res. A mi em voleia el vestit decimonònic i faig tard. Em proposes que m'enfili al teu transport, que tu m'hi portaràs i arribaré a temps. Penso en el meu poc equilibri, en les cuixes destapades, en els sotracs de la via. El temps i l'espai se suspenen: no sé on sóc, aferrada a tu, amb els peus a un parell de pams de terra, els colors fonent-se en una sola taca allargada. L'endemà, tornes a treure el cap sense previ avís, amb la camisa blau marí, i xutes una pilota fins al firmament davant la mirada enlluernada d'un nen que t'admira i que de gran vol ser com tu. Impossibilitat òbvia d'estimar-te. Cal un fre de tant en tant? Per por de començar a fabricar una vida amb cara i ulls? I si ens descordéssim el coratge tan sovint com ens descordem la bragueta? Abans de tu mai no oblidava un home impossible d'oblidar. Ara tampoc no ho faré.