LA GALERIA
Una ciutat de primera
Les estadístiques sempre han considerat que Girona és una ciutat 10. Perquè s'hi viu bé o perquè té una mida que la fa més humana que les grans urbs de milions de persones. Una ciutat 10 no vol dir, però, que no hi hagi penúries ni històries per no dormir. Per això, sabem que allò del “Girona rai” és propi d'un altre temps, ja que la crisi ha fet aflorar els centenars de persones que pateixen per arribar a final de mes, per pagar-se una llar o per garantir-se a elles i als seus fills una alimentació equilibrada i variada. Tot i això, Girona té aquesta setmana un repte. Vol ser ciutat de primera. La història deu a la ciutat, i també a la demarcació, corregir una anomalia com ho és el fet que mai cap equip hagi arribat al màxim nivell en futbol. Per pes esportiu, no és normal que encara mai s'hagi militat a primera divisió de futbol. Machín i els seus ho poden fer possible. Només queden 180 minuts, per bé que un experimentat Osasuna no ho posarà fàcil. Ser ciutat de primera divisió no arreglarà la majoria de dèficits que encara té la ciutat, però en l'aspecte turístic i de popularitat pot fer un nou salt que permeti generar nous llocs de treball i crear una nova riquesa que arribi també als que ara més ho necessiten. És un any dolç en el terreny esportiu, i que el futbol pugés a primera reblaria el clau. I és que l'any que ve el Girona Club d'Hoquei militarà a la màxima divisió de l'hoquei estatal i l'Uni lluitarà en l'Eurocup per fer-se lloc a Europa. És evident que l'impacte mediàtic d'aquests esports és inferior al del totpoderós futbol i al fet de vendre que Messi passejarà per Montilivi o que Ronaldo podrà fer crits al seu pas per l'estadi del Girona si té fortuna de cara al gol. El govern municipal ha de cuidar tots els clubs, més enllà del futbol, perquè l'hoquei, amb els seus 75 anys d'història a la ciutat, també demostra estar estretament arrelat a la capital gironina, i el bàsquet femení ha demostrat sobradament com porta amb orgull el nom de la ciutat fins a les finals de les lligues o passejant per la competició europea. Girona ha de cuidar també els clubs que treballen la base, perquè és en les categories inferiors on els nens i nenes es formen, creixen i es fan ciutadans. Els mateixos que el dia de demà obriran negocis, estudiaran a la universitat o governaran la ciutat. Ara, però, la lluita col·lectiva és que Amagat, Granell i companyia acabin la feina i Girona sigui ciutat de primera.