Factor neutre

Això, un factor electoralment neutre, és el que representa pel PP la corrupció que l'encercla en molt ampli radi. Almenys així sembla ratificar-ho una base electoral d'aquest partit de set milions de votants. Sabem, doncs, que passi el que passi, sigui quin sigui el probable nou escàndol, afecti qui afecti dels seus dirigents, el pròxim 26 de juny set milions de braços introduiran, amb nas tapat o a pudor batent, la papereta del PP a l'urna. Fenomen aparentment incomprensible, però no exempt d'explicació.
I de més d'una:

1) El filòsof David Hume ja va deixar escrit que “no hi ha res més cert que el fet que els homes estan, en gran mesura, governats per l'interès propi”. Una part, doncs, d'aquesta enorme xifra de votants s'explica, ja d'entrada, per aquest factor desproveït de qualsevol connotació emocional. Amb total preterició de qualsevol element axiològic de caire moral, una massa indeterminada de vots va a parar a aquest partit amb total asèpsia i amb la mirada girada exclusivament cap a la cartera pròpia.

Però ¿com és que ara, havent-hi alternativa, es manté aquest grau de fidelitat? Abans es podia adduir que, girant el cap als quatre vents, cap més partit de dreta emergia en l'horitzó, tractant-se, doncs, el seu vot d'una opció obligada per a qualsevol perfil conservador. Però ara Ciudadanos se superposa al PP sense la xacra de la corrupció –s'hi superposa i fins el supera, per exemple, en l'exacerbació espanyolista–. Cal, doncs, seguir esbrinant més factors.

2) “La massa no ha de saber; ha de creure. La fe ha d'estar per sobre del saber i l'emoció, per sobre del pensament”, deia sovint Mussolini. Aquest element religiós, la fe, s'esdevé, per tant, fonamental. La fe en una organització, ecumènica a l'Estat espanyol, que abasti tota la pell de brau, que sacsegi atàvics i tribals sentiments de pertinença a una comunitat bàsica, unida i indestructible, de present pletòric i futur encara més lluminós. No només l'“España va bien” d'Aznar, sinó l'“España es una gran nación”, de Rajoy. Sobre aquesta pedra angular s'edifiquen les creences inamovibles. Així com és impensable trobar lletjor en, per exemple, la Mare de Déu de Montserrat o la Virgen del Rocío –la gent s'emociona davant la Moreneta o la Blanca Paloma–, pel devot del PP res mereix censura suficient per justificar una infidelitat. Per molts creients, precisament la prova de la benedicció celestial, de la protecció divina, del seu particular credo, rau en la seva pervivència malgrat les malifetes, per ominoses que hagin estat, dels seus ministres.