Pensar en els altres

Des de fa més de quinze anys participo activament en diversos comitès d'ètica assistencials i socials. Com a òrgans de deliberació que són, la seva finalitat és, precisament, destriar el bé del mal en determinats àmbits de treball i organitzacions de caràcter assistencial i social.

Sóc clarament partidari d'aquest tipus de comunitats i crec que, ben formades i conjuntades, desenvolupen un gran servei a la institució que les crea i, de retruc, a la societat.

En aquests òrgans es teixeix aquesta ètica, una ètica que ha de ser viable al si de les organitzacions i ha de fer possible el seu ple desenvolupament. Per això cal conjugar, creativament, principis i necessitats, ideals i realitats, perquè les propostes que es formulin puguin ser viables. Una proposta no viable és completament estèril i només serveix per generar frustració.

En les deliberacions sobre el que cal fer, sobre quina és l'acció més justa i bona, no es poden ignorar els recursos, ni les necessitats econòmiques. Tota decisió a favor de la qualitat de vida de les persones té les seves conseqüències d'ordre econòmic, que cal poder avaluar i estudiar. En aquest sentit, l'ètica aplicada no és un discurs abstracte ni idealista que es mou en el pla dels mons possibles; és una articulació pragmàtica que busca obrir possibles en entorns difícils.

Molt sovint, el professional de la salut o dels serveis socials es troba enfront de dilemes ètics de difícil solució. Topa amb demandes a les quals no pot fer front. Experimenta conflictes de consciència, sent que se li exigeixen unes pràctiques que ell, per coherència amb els seus propis valors, no pot realitzar. Experimenta perplexitat, perquè no sap com actuar, ni quina és la millor decisió en benefici del seu destinatari. Així neixen els anomenats comitès d'ètica assistencial, els comitès d'ètica d'investigació clínica i els comitès d'ètica dels serveis socials.

En la relació entre el professional
i el destinatari afloren conflictes de valors, tensions entre drets i deures que cal saber resoldre de la manera més intel·ligent i civilitzada possible. Projectar unidimensionalment els propis principis d'acció en l'altre és una mala praxi, perquè, en contextos plurals,
és molt possible que l'altre participi d'unes altres conviccions i té dret a regular la seva vida des del seu propi sistema de valors.

L'autonomia del professional ha de poder conjugar-se amb l'autonomia del pacient, amb el seu dret a decidir lliurement i responsable respecte a les qüestions que afecten la seva salut, el seu cos, en definitiva, la seva vida. No hi ha dubte que això pot generar, en ocasions, conflictes d'interessos i xoc de valors, però, en les societats modernes avançades, el destinatari no és un objecte ni un ésser passiu; és un subjecte de drets que, independentment de la seva condició, estigui sa o malalt, té dret a prendre decisions lliurement i responsable.

En els últims trenta anys s'han multiplicat aquests òrgans arreu del país, de tal manera que la majoria d'institucions de salut disposen d'aquests comitès per buscar les millors solucions als dilemes assistencials i socials que sorgeixen a través de la praxi quotidiana. Són un exemple pràctic i visible de la capacitat que tenim els éssers humans per deliberar junts i per trobar solucions consensuades a través de la discussió oberta i d'una adequada metodologia de la presa de decisions en
equips interdisciplinaris.

Amb tot, la participació al si
d'aquests òrgans exigeix certes condicions i, si no es donen, fàcilment es frustra la seva funció. No solament és molt rellevant que els membres que en formin part siguin respectivament competents en els seus diferents camps disciplinaris sinó que, a més a més, han de ser competents per a la
discussió i la deliberació conjunta. Cal una formació en ètica aplicada i en la metodologia de presa de decisions en equips interdisciplinaris. Aquest aspecte no s'hauria d'oblidar en la formació universitària.

En definitiva, els Comitès d'Ètica no són elements decoratius en les organitzacions, ni objectes d'exhibició; són comunitats de discussió lliure i oberta que tenen per objectiu la millora de la qualitat de les persones, de les institucions i, de retruc, del sistema.