A la tres
Superació
“La frustració per la derrota impedeix veure
com d'important
és el treball fet per arribar fins allà
“Tinc la sensació que el futbol és una merda.” Aquestes van ser les primeres paraules d'un jugador del Girona al bell mig del camp de Montilivi després de perdre el partit definitiu per a l'ascens a primera. Unes declaracions molt sentides fruit de la ràbia del moment davant de la derrota, davant de l'evidència de no haver aconseguit allò que estava a tocar i per al qual l'equip s'havia deixat la pell. La frustració i la decepció de no haver assolit la fita per a la qual has estat treballant sense descans al llarg de la temporada no permeten veure que tant o més important és haver-hi arribat. Ser-hi, haver lluitat per ser-hi, ja és un gran premi, però, certament, no és el mateix que haver guanyat. Cal fer un exercici per assumir la derrota. Primer cal acceptar-la i posar nom a les emocions que provoca per poder recuperar el control. Cal compartir els sentiments, deixar anar allò que fa mal per poder superar el mal tràngol. Per això és necessari analitzar què ha passat sense jutjar, es perd perquè el rival també juga, i de ben segur que hi ha coses que es poden millorar. Dels errors, diuen, se n'aprèn, i la millora no té límits, és qüestió de tenir confiança en un mateix i en la pròpia capacitat per assolir els objectius que un s'ha fixat.
Aquesta frustració i decepció que es respirava dissabte a Montilivi és la que, des de fa uns mesos, s'està instal·lant entre una part d'aquells que de fa temps treballen, amb més o menys intensitat, per avançar cap a l'estat propi. Que el camí no seria fàcil era sabut per tots, però sembla que les petites derrotes que estan sorgint pel camí, lluny d'esperonar en la bona direcció, no fan altra cosa que minar la confiança en el camí encetat. No tinc cap dubte que el jugador del Girona no deixarà de jugar a futbol ni de treballar per aconseguir que el seu equip arribi al més amunt possible malgrat la derrota de dissabte. Com també ho faran aquells que confien que el nostre país, més d'hora o més tard, culminarà el procés cap a la independència. I per fer-ho caldrà treballar i superar les derrotes, les petites i les no tan petites, admetre els errors i aprendre'n, i sobretot no defallir. Hi ha partit.