De set en set
Deriva humanitària
Un refugiat és algú que fuig del seu país, perquè aquest està en guerra, i vol tornar-hi com més aviat millor. Si tot això no es dóna, potser és que estem parlant d'una altra cosa. Què va dir el general de Gaulle en la seva famosa crida del 18 de juny de 1940, l'endemà de la rendició del govern de França davant la invasió alemanya? “Crido tots els francesos, allà on es trobin, a unir-se a mi en l'acció, en el sacrifici i en l'esperança.” No va dir que s'escampessin per tot el món, s'oblidessin del seu país i es resignessin a la seva sort. Ara mateix, no sembla pas que, sota la rúbrica de crisi humanitària de refugiats, hi hagi un episodi d'emergència amb vista a la resolució d'un conflicte, sinó més aviat un mal explicat transvasament de població. S'està produint una ofensiva mediàtica per fer que els europeus se sentin culpables de situacions que no han contribuït a crear —“vergonya” ha estat el mot d'ordre— i consegüentment interioritzin el deure d'acollir tota la gent que vagi arribant no d'un lloc concret, d'un conflicte concret, sinó d'on sigui, d'arreu del món. Es podria entendre si anés acompanyat de l'assumpció del deure d'ingerència amb vista a la imposició d'una pau al lloc on es genera l'èxode i fer que la gent pugui tornar al país d'on ha hagut de fugir. En lloc d'això tenim una visió lacrimògena dels fets que impedeix tota aproximació en termes de política de defensa i el menyspreu de qualsevol qüestió pràctica, com ara la més que previsible inseguretat que genera l'acolliment indiscriminat.