L'enganyifa de Podem

Xavier Domènech, i els altres dirigents d'En Comú Podem, s'hi esforcen tant com poden, però, des que Pablo Iglesias va deixar de considerar el referèndum català una línia vermella en les futures negociacions per formar govern, la proposta de la candidatura d'esquerres s'ha ensorrat com un castell de cartes. Ha caigut ara, però feia temps que trontollava i que, rere l'aparença de fortalesa, s'hi albirava la fragilitat i, diguem-ho clar, l'enganyifa que finalment s'ha fet evident. Bàsicament perquè es tracta d'una proposta que no té, ni tenia, gaires possibilitats de tirar endavant. A hores d'ara, i des de fa setmanes, és evident que Podem no obtindrà majoria absoluta i els futurs pactes amb els altres partits espanyols –que ja han deixat clar que no i que no al referèndum– aturen de soca-rel el possible recorregut de la proposta. L'altra qüestió és com seria aquest possible referèndum. Aquí les promeses de Podem queden diluïdes entremig de la boira, talment com si ens endinséssim a Osona o al Segrià un dia d'hivern de calma anticiclònica. Ni s'ha precisat el tipus de pregunta, ni s'ha aclarit l'àmbit d'aquesta, és a dir, si, com seria lògic, només es preguntaria als catalans, o a la resta de l'Estat també es podria votar.

Dit això, la qüestió que ens preocupa és quants independentistes de bona fe són a punt de caure o han caigut ja al parany dels comuns. Malauradament en conec alguns a qui Iglesias ha enlluernat i que, com els membres d'una secta, només fan cas del seu líder. El problema és com és que l'independentisme s'ha deixat perdre actius que fins fa quatre dies no dubtaven del procés, ni de si aquest anava o, fins i tot, de si anava bé. El problema, dèiem, és per què l'independentisme no ha estat capaç de continuar engrescant la gent, amb una candidatura conjunta, per exemple, que creés sinergies, generés il·lusió i centrés el debat en allò que importa a Catalunya: com i quan marxem d'Espanya.