Un parc d'usar i tirar

El parc de la Devesa de Girona, bé cultural d'interès nacional, pot deixar de ser una jardí històric per passar a ser història, si es converteix part d'aquest espai en una gran plataforma asfaltada o amb terra compactada, que aniria del Palau de Fires al Camp de Mart, per portar-hi a terme grans celebracions, concerts, actes socials, fires, mercats i altres esdeveniments, sacrificant el passeig de plàtans que dóna accés a la zona esportiva de la piscina, i que suposaria talar els arbres més joves i sans que hi ha avui a la Devesa. Una actuació prevista en el projecte de pla especial que promou l'actual equip de govern del consistori gironí.

Tot i que només s'han publicitat alguns aspectes, els veïns de la Devesa i els gironins que estimen aquest espai, i que ja estan escamats, es preparen per a una nova batalla per salvar un parc urbà que al llarg dels anys ha estat potinejat i sotmès a tota mena d'usos, sempre en detriment de l'espai forestal, empetitint progressivament les parts arbrades i enjardinades.

Només cal fer un repàs de la llista d'usos de caràcter permanent, temporal i periòdic, sense entrar en les conseqüències i danys irreversibles que han representat i representen per a la conservació de l'espai: el mercat setmanal, amb l'espai d'ocupació temporal, i les seves infraestructures fixes, piscines municipals i vestidors, camps de futbol, tennis i pàdel, la Fira de Girona i l'Auditori-Palau de Congressos, espais lúdics per a animals, camp de tir, hípica i botxes, aparcaments, les Fires de Girona –que cada any ocupen tota la Devesa–, jardí botànic, diverses construccions i pavellons més o menys importants de diferents èpoques amb usos diversos, entre d'altres.

Potser amb alguns aspectes del nou pla especial es pretén passar a la història; ho van intentar il·lustres gironins amb idees que no van reeixir: l'alcalde Emili Grahit volia fer el parc més gran, el regidor Manuel Xiberta va voler-hi instal·lar una biblioteca a l'aire lliure, l'arquitecte Ricard Giralt volia introduir-hi un estany rectangular per a petites embarcacions, la regidora Anna Ensesa va encarregar un projecte per fer-hi un estany circular, una biblioteca a l'aire lliure, fonts lluminoses, pèrgoles, teatre amb grades i teló de xiprers, torre panoràmica per contemplar des de dalt de l'arbreda. De totes, em quedo amb una del 1979, que tampoc es va complir, i en què es proposava l'eliminació del que s'havia afegit al parc, per retornar-lo a la seva puresa vegetal.