Ferran Soriano

De vegades hi ha moments màgics a la vida. Quan s'esdevenen, més val agafar-s'hi i conhortar-s'hi. A mi me n'ha passat un fa pocs dies, concretament el dia 17. Era a Sant Boi, a Can Castell - Centre d'Art, tot admirant una exposició de l'escultor i amic Ferran Soriano. Ferran Soriano és un escultor diferent de tots els altres. La seva matèria bàsica és l'acer inoxidable, de la qual aconsegueix treure-li la fredor i veure-hi els reflexos i les ondulacions més sorprenents. En aquesta ocasió, i de la mà de Joan Soto, es va produir un diàleg entre tots dos. Era bell sentir-los. Era magnífic recrear-s'hi. Perquè l'escultor, i també pintor, resulta que també és poeta. No un poeta circumstancial, sinó un gran, immens poeta. Anava llegint, a l'exposició, els seus poemes i anava quedant-me més i més bocabadada, fins a una explosió que s'anomena Crits. Quina meravella! L'escultura, ens deia Joan Soto, és poesia corpòria; i jo pensava que, igualment, la dansa és música corpòria.

Diu Carles Duarte: “Artista de trajectòria singular i fecunda, en el gest de la llum encén la pell onejant del metall, que esdevé sensual, i on les figures adquireixen la nuesa i l'essencialitat de les emocions primordials. Ferran Soriano, un dels nostres escultors més personals i admirats, ha mantingut un diàleg persistent amb la literatura.” I és que en cada una de les seves peces, ultra la poesia, hi ha una descoberta, un desassossec, un clam.

Com a exemple, un dibuix lacerant del Golem, l'home fet de lletres que ara m'incita des de la paret de casa meva. El Golem “es construeix amb terra verge i una combinació de lletres. Després hi ha el pas fonamental d'inscriure al front de la figura de fang (de metall, per a Soriano) un nom diví que li donarà vida”.

Gràcies, Ferran. Ets un gran artista i un gran home. I saps crear moments màgics que et tallen l'alè.